El diario Avui entrevista Sergio González

Esta es la interesante entrevista del diario Avui de este domingo al periodista mexicano Sergio González. Se la recomendamos.

Paga la pena el periodisme compromès amb els drets humans, la vida i la cultura”, raona en un to càlid i alhora ferm el periodista i escriptor mexicà Sergio González, que ha patit amenaces i tortures per haver denunciat assassinats de dones i la violència i corrupció lligades al narcotràfic. Tot un valent. Uns sicaris van obrir-li el cap i van clavar-li un picador de gel a la cama. 

Ser periodista a Mèxic és complicat? 

Mèxic és el país més perillós per practicar-hi el periodisme en temes vinculats al poder, la corrupció i el crim organitzat. Un centenar de periodistes han mort des del 2000 i n'hi ha dinou de desapareguts. El problema és la degradació de les institucions, incapaces de combatre el narcotràfic. Tenim un 99% d'impunitat a l'hora de castigar els delictes. No hi ha un estat de dret ni imperi de la llei. 

Ha pensat a deixar la feina? 

No, l'única protecció que tenim els periodistes és publicar quan no ens protegeixen ni les institucions polítiques ni judicials. 

Com s'acosta al narcotràfic? En espiral. Una bona font són els advocats dels criminals. 

S'ha de pactar amb el ‘narco' per obtenir informació? 

De cap manera. El periodista observa la barbàrie i la descriu, però no és protagonista, no té capacitat d'enfrontar-s'hi. 

Ha explorat la degradació a Mèxic a causa de la pobresa, l'abús de poder, la corrupció i la droga al llibre ‘El hombre sin cabeza'. La creació va ser titànica? 

Un expert en seguretat em va posar en contacte amb un sicari, que va anar donant-me detalls. Els sicaris tenen una vida breu i volen demostrar les capacitats. 

En posa un exemple. 

Cada grup administra la mort amb símbols que els donen una identitat. Al càrtel de Los Zetas hi ha desertors d'un grup d'elit de l'exèrcit de Guatemala que al seu país exercien la decapitació i han conservat aquest ritual. La violència extrema desenvolupa un caràcter propi, per això s'ha balcanitzat. El càrtel de La Família sorgeix d'una secta protestant, però aviat va tenir una escissió que beu de referents sobre els templers i ara es distingeixen per portar màscares. 

L'últim llibre de Lolita Bosch, ‘Camps abans de tot això', exposa que el càrtel de Tijuana factura més que Microsoft. Pot quantificar el negoci? 

Les estimacions més fiables situen els ingressos anuals del crim organitzat, el narcotràfic i els negocis que els envolten entre els 200.000 i els 400.000 milions de dòlars. La prohibició de la droga és un gran negoci. 

Caldria legalitzar-la? 

I tant! En un procés progressiu que permeti els consumidors destruir-se el mínim possible. 

Barack Obama era la setmana passada a Mèxic. Canviarà la relació amb Washington? 

Obama semblava estar en campanya! Va parlar de reconstruir un nou Mèxic i sonava fantasiós, però va ocultar que el pla Mèrida [iniciativa de cooperació dels dos països en la lluita contra el crim organitzat] se centra en l'agenda de seguretat dels EUA. 

També va parlar de millorar l'economia i la innovació. 

No va prometre res de nou. Ja tenim un tractat de lliure comerç! L'exsecretària d'Estat Hillary Clinton havia dit que el pla Mèrida se centraria en el desenvolupament econòmic a la frontera i en la reforma judicial, però de tot això, ara... 

El pla Mèrida s'assembla massa als dos plans de lluita contra la droga aplicats a Colòmbia? 

Sí, que l'únic que van fer es crear l'efecte escarabat fent fora els narcotraficants cap a països veïns. Va servir, això sí, per implantar la plataforma militar dels EUA a Sud-amèrica. 

L'assignatura pendent dels EUA és la reforma migratòria? 

Els EUA va atraure per a usos geopolítics i econòmics 10 milions de mà d'obra barata mexicana i ara intenta donar-los la ciutadania, però seran ciutadans de tercera categoria. 

Per què? 

Més del 80% del que es produeix a Mèxic, amb uns sous baixíssims, va a l'economia nord-americana. La integració és asimètrica i beneficia Washington. 

Què en pensa sobre el canvi de discurs en seguretat impulsat pel nou president mexicà, Enrique Peña Nieto (PRI)? 

La idea és abaixar el perfil de la comunicació de les victòries en la guerra contra el narcotràfic, però les operacions continuen sota els mateixos paràmetres imposats pels EUA. 

Quin són aquests paràmetres? 

Mèxic ha de ser el policia de Centreamèrica i frenar l'arribada d'immigrants. Quan es pensa en violència i narcotràfic moltes vegades s'obvien els factors geopolítics. El narcotràfic és substancial a les institucions mexicanes, no se sap ben bé on comença la criminalitat i on acaba el govern.