Ho deixaries tot i marxaries a la recerca del teu somni, deixant enrere la teva família, tots aquells qui sempre vas tenir a prop, sabent que això suposa fer-los mal? Es tracta potser de deixar el lloc que ocupes dins la família per ocupar un lloc al món, de llançar-te al buit i volar. Es tracta potser d'abandonar el paper que has estat interpretant en la paròdia de la família? Comença la festa i et dic... et dic adéu. Una festa de comiat. Amics i família. Ah, i el públic.
El públic és part de la festa: els convidats. Beguda, música...
Estem convidats a una festa de comiat en un pis, una d'aquestes festes tan mediterrànies que proliferen amb el bon temps. Arribem a l'adreça de la casa que ens han indicat, piquem al intèrfon i pugem per l'escala. Esglaó a esglaó sentim els nervis i la incertesa de no saber què passarà, amb qui em trobaré…
Arribem al terrat, la música està sobrevolant entre els llums de festa, se'ns convida a beure sangria fresca mentre els convidats van arribant. Entre copa, cigarret i converses nocturnes sorgeix la pregunta, on està l'obra de teatre i on són els actors? Quan començarà? Al cap d’una estona un s'adona que l'obra ja ha començat i que formem part d'ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario