Mèxic, 1902. Neix Manuel Álvarez Bravo, qui al llarg de la seva vida es forja una carrera com a fotògraf que acaba donant-li gran reconeixement. 40 anys més tard, a Saragossa, neix Rafael Navarro, qui es treballa també una carrera com a fotògraf. Aquesta distància en el temps no impedeix que Álvarez Bravo i Navarro arribin a conèixer-se i que, a més, els dos fotògrafs estableixin una bona relació i comparteixin obres, temps i paraules.
El 2002, amb cent anys d’edat, mor el mexicà deixant la seva dona viuda, centenars d’imatges del paisatge del seu país i les seves coses al seu estudi.
Navarro continua treballant i el 2006 publica el llibre de fotografies “En el taller de Miró”. El projecte consisteix en fotografiar el taller del pintor català un cop aquest ja no hi és. Fotografies en blanc i negre de detalls, tota mena d’objectes que es van quedar en l’espai, com a l’espera. Però hi ha un fet clau: Miró i Navarro mai es conegueren.
I aquesta diferència es fa evident en contrastar les imatges de la sèrie “En el taller de Miró” i les del treball més recent “Presencias de una ausencia”, en la que Navarro ha fet la mateixa acció que en el projecte del taller de Miró, però endinsant-se enmig de les 4 parets que havien acollit les hores de treball d’un mestre i amic fotògraf, com va ser per a ell, Álvarez Bravo.
Una part d’aquesta última sèrie s’exposa actualment a la Galeria Kowasa, juntament amb algunes fotografies del treball sobre el taller de Miró.
La nova sèrie representa el salt de Navarro a la fotografia no només en color, sinó també digital. Impreses sobre paper de cotó, tenen els colors poc saturats i algunes imatges arriben gairebé al monocrom, com si d’un blanc i negre es tractés.
La muestra puede verse aún en la Galería Kowasa, (Mallorca 235, Barcelona) hasta el 5 de enero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario