El ponche, bebida para fiestas navideñas

En este artículo aparecido en El Periódico, Héctor Henche nos explica algunos de los secretos del origen del ponche.

La paraula ponx prové de l'anglès punch, que al seu torn prové de l'hindi pãč, que significa cinc. Originàriament cinc eren els ingredients que componien aquest beuratge: arrack (aiguardent de vi de palmell), llimona, aigua, sucre i te. Hem de remuntar-nos a mitjans del segle XVII per trobar les primeres referències sobre aquest, gràcies als mariners de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. 

Després, s'aniria estenent per tot el vell continent fins a arribar a Amèrica. La primeres primera referències a aquesta beguda, ja a terres angleses, les trobem de la mà d'escriptors i poetes com John Evelyn o Alexander Radcliffe, qui arriba a homenatjar al ponx en A poem in praise of punch. Van ser uns anys daurats fins que la beguda de la ponxera i el cullerot, aconseguís la seva màxima esplendor a mitjans de segle XIX a EUA, amb variacions sobre les primeres receptes, amb una espècie o una altra, amb te o sense ell, fred o calent, substituint l'arrack per rom, brandy o fins i tot gin, que era com li agradava a Dickens. 

Una beguda que es compartia i que va acabar convertint-se en una beguda festiva per excel•lència, estant present en algunes efemèrides de l'època com la investidura del President Washington, on es va servir una recepta de la seva esposa Martha, o la del President Andrew Jackson. Anys més tard, en segle XIX, van començar a popularitzar-se els còctels, en detriment del ponx, que va perdre força fins arribar a considerar-se una beguda obsoleta. 

Encara que queden lluny els seus anys daurats, aquest encara es pren a mig món, en diferents versions per tot el planeta com el punsch que elaboren els suecs des del segle XVIII, o el ponche cremauna, típic de Veneçuela (a força d'ous, sucre i aiguardent) o el punschglühbowle, d'origen germanic i que està elaborat amb vi negre i rom cremant que s'aboca sobre un gran terròs de sucre col•locat en el fons de la ponxera. 

A Mèxic o Guatemala celebren les posades (les festes dels set dies previs al Nadal), amb un bon ponx calent. Independentment dels seus orígens o dels seus ingredients, sobre el ponx es diu que l’única norma que s’ha de tenir en compte amb el pons és que s'ha de degustar en un ambient distès, entre un grup d'amics, companys o familiars. Per això, probablement, sigui una de les millors opcions com a colofó a aquestes festes on hi ha un festí a taula cada dia.