L'escriptora Sabina Berman a Barcelona

Avui El Periódico de Catalunya publica un article sobre Sabina Berman i el seu darrer llibre, on clama en contra de la política de Felipe Calderón.

Sabina Berman (Ciutat de Mèxic, 1952) és una de les intel·lectuals mexicanes que són més escoltades. I això, en un país on el soroll de la violència ensordeix i atordeix l'opinió pública, té prou mèrit. Berman és periodista. Dirigeix i presenta un dels programes polítics i culturals estrella de la televisió asteca. També és una de les cronistes més actives. No s'ha d'oblidar que la crònica periodística a Mèxic és el gènere més necessari. I a més, escriu novel·les com La noia que es va capbussar endins el cor del món (Alrevés), la seva carta de presentació a Espanya, en què ha abocat algunes de les seves principals inquietuds, com l'ecologia. Berman ha trenat una història indissolublement unida a la seva protagonista, Karen, una zoòloga afectada per la síndrome d'Asperger, enamorada de les tonyines en perill d'extinció i amb un pensament tan pur que és incapaç de fer pactes amb la societat. «Jo crec que si ens desempalleguéssim de la neurosi i de l'addicció a les relacions humanes, tots seríem com Karen. Ella és una possibilitat de la humanitat millorada i més pura».

Berman admet que comparteix amb la seva heroïna -una espècie de Forrest Gump femení- una certa dificultat per a l'habilitat social que s'ha convertit en el seu segell com a periodista: «La meva timidesa em permet fer les preguntes més inusuals, que a la vegada són les més pertinents en un país com el meu. Si li he de preguntar a algú quant ha robat a l'erari públic, ho faig directament, sense immutar-me, amb total innocència, davant la indignació del meu entrevistat». Amb Mèxic immers en una normalització de la violència que ha desembocat en una guerra civil, aquesta mena de preguntes és una de les coses que, segons l'escriptora, poden fer els intel·lectuals. «Tenim un govern que creu que la solució és la guerra, i no és així. Molts mexicans estem indignats amb l'engany a què ens va sotmetre Felipe Calderón, perquè ell no va esmentar mai durant la seva campanya que declararia la guerra als petits narcotraficants, responsables de la violència. El negoci del narcotràfic és multimilionari, implica el planeta i no es pot guanyar amb violència localitzada».

Amb el record de la recent celebració del 200 aniversari de la independència mexicana, l'autora recorda una vella superstició segons la qual cada 100 anys es produeix al seu país una guerra civil. «El 1810 ens vam independitzar de vostès. Un segle després vam trencar de forma cruenta amb la dictadura de Porfirio Díaz. Ara, amb el 90% del país en la pobresa, molts crèiem que desembocaríem en un enfrontament social. Ningú imaginava aquesta guerra sense sentit».

Cliqueu aquí per veure la versió castellana