Celebrem la Independència de Mèxic "200 anys"

La vida al s. XVIII a la Nueva España era pròspera només per uns quants. Era una societat plena de jerarquies imposades en castes que dificultaven el progrés d'algunes classes. Humboldt va esmentar: “Mèxic és el país de la desigualtat. Per ventura enlloc no n’hi ha de més espantosa en la distribució de fortunes, civilització, cultiu de la terra i població”.
En la Nueva España, els criolls que eren menyspreats pels peninsulars desitjaven disposar d’alts càrrecs públics, el domini del comerç i de la producció; les classes socials més baixes mancaven la falta de blat de moro i sobre ells queia la major càrrega de treball. Existia una polarització social, ja que per sobre d'una majoria social composada d'indis, mestissos i negres hi havien els blancs els qui, per la seva part, es dividien en criolls i peninsulars, éssent aquests els quee posseïen el poder polític i econòmic a Mèxic.

El descontentament en les colònies es va accentuar encara més amb les reformes borbòniques, que foren canvis introduïts pels monarques borbons de la Corona Espanyola (Felip V, Ferran VI i, especialment Carles III) en matèria econòmica, política i administrativa; aquestes reformes van originar un sentiment nacionalista de grups criolls que pensaven que ells havien de ser els amos dels recursos i terres aprofitades pels peninsulars.

Una altra causa que van influenciar en la gestació d'un moviment independent a Mèxic van ser: la independència de les Tretze Colònies angleses a Amèrica del Nord, la Revolució Francesa i per descomptat l'ideari liberal (filosòfic, jurídic i polític) heretat de la il•lustració; la intervenció d'Espanya en favor de la independència de les Tretze Colònies angleses a Amèrica del Nord; la crisi política i econòmica de l'imperi espanyol, que en part es va deure a les rivalitats econòmiques i enfrontaments bèl•lics amb Anglaterra i França, així com la participació d'Espanya contra la Revolució Francesa; l'expansió econòmica d'Anglaterra i Estats Units d'Amèrica motivada per la necessitat de mercats i matèries primeres, i el fet que ambdues nacions es van proposar desplaçar a Espanya d'Amèrica ja fos a través de l'ocupació de territoris, econòmicament o introduint l'ideari liberal de l'època; com a darrera causa, la invasió napoleònica a Espanya el 1808.

Amb els antecedents europeus de la Revolució Francesa i la caiguda de Ferran VII, les ànsies de llibertat i independència de les colònies hispanoamericanes es van revifar a partir de 1808. Els criolls (Juan Francisco Azcárate i Francisco Primer entre altres) van argumentar que en base a Les Lleis d'Índies i el dret medieval, Nueva España era un regne independent de la Corona, ja que, quan el rei no pot governar el poder torna al poble. El 1809 les conjures s'havien escampat principalment a Valladolid on es reunien criolls destacats com Ignacio Allén i Mariano Abasolo; la data de l'aixecament es va programar pel 21 de desembre de 1809 però una setmana abans la conjura va ser descoberta.
Aviat van sorgir altres moviments que van continuar la lluita, el corregidor Domínguez i la seva esposa Josefa, Abasolo, Aldama, el mateix Allén i Don Joaquín Arias. Reunits a Querétaro, i organitzada pel mateix corregidor Domínguez, van unir intel•lectuals, oficials i integrants del baix clergat; aquest grup format pel prevere Sánchez i els llicenciats Parra, Altamirano i Laso, així com el capità Arias. Les reunions aparentaven ser culturals a la casa de Parra.

Sabent que el poble mexicà era un fidel seguidor de l'església, van convocar a un sacerdot amb la finalitat de cridar al poble a la lluita; per aquesta raó Allèn va proposar a Miguel Hidalgo i Costilla que era sacerdot a Dolores; Hidalgo va acceptar la invitació.
Es va planejar començar el moviment d'independència el 2 d'Octubre a San Juan de los Lagos (Jalisco), però per denúncies fetes davant les autoritats per Mariano Galván, va ser necessari avançar la conspiració per al mes de setembre.

La corregidora va avisar a Ignacio Pérez i a Aldama que la conspiració havia estat descoberta; aquests van marxar a avisar a Allèn, i a Dolores, va ser Don Miguel Hidalgo qui va decidir iniciar la lluita immediatament. Primer van posar en llibertat als presos i després van engarjolar els espanyols que es trobaven a la població. Després, a les 5 del matí del 16 de setembre de 1810, va cridar a missa, el poble hi va anar i amb el crit: Mexicans, visca Mèxic!, Visca la Verge de Guadalupe!, Visca Ferran VII i mori el mal govern!; Hidalgo va incitar al poble a aixecar-se contra els espanyols. Portant un estendard amb la imatge de La nostra Senyora de Guadalupe, patrona de Mèxic, Hidalgo va llançar l'anomenat “Crit de Dolors” que va iniciar la revolta i, acompanyat d'Allén, va aconseguir reunir un exèrcit format per més de 40.000 mexicans.
11 anys de lluites constants van ser el dolorós camí cap a la independència del país així, el 27 de setembre l'exèrcit Trigarante amb Iturbide al capdavant va fer la seva entrada triomfal a Mèxic nomenant el 28 de setembre al primer govern independent.