Centenari de la Revolució Mexicana

Al març de 1908 el President Porfirio Díaz, després de gairebé 30 anys en el poder, va oferir una entrevista al periodista James Creelman. En ella donà a conèixer la seva intenció de deixar el poder en les següents eleccions de 1910. Aquestes declaracions van motivar que es formessin diversos partits polítics. Un d'aquests partits va ser el Partit Antirreeleccionista, fundat per Francisco I. Madero; que havia publicat el llibre, “La successió presidencial”. Madero va ser postulat com a candidat a la Presidència; no obstant això, el juny de 1910 durant la seva gira electoral, va ser Madero empresonat q Monterrey i traslladat a Sant Luis Potosí. Amb Madero a la presó, es van realitzar les eleccions i va tornar a guanyar Porfirio Díaz.

L'octubre d’aquell mateix any Madero fugí de Sant Luis Potosí i se’n va anar als Estats Units on proclamà el Plan de Sant Luis Potosí, en el qual convocà a tots els mexicans a prendre les armes en contra del govern de Porfirio Díaz, a partir de les 6 de la tarda del diumenge 20 de novembre de 1910. El primer brot revolucionari succeí dos dies abans: els germans Aquil•les, Màxim i Carmen Serdán juntament amb altres coreligionaris maderistas combaten a la policia de la ciutat de Puebla. Finalment la lluita armada començà el 20 de Novembre de 1910 amb diversos brots que esclaten al nord del país. Amb aquest fet es va donar inici a la lluita armada que faria que Díaz renunciés a la presidència de Mèxic el maig de 1911. La lluita acabaria amb la promulgació de la Constitució mexicana el 5 de febrer de 1917 i l'inici del govern de Venustiano Carranza l'1 de maig de 1917.