
Tanmateix, fora de les imatges de propaganda, de les costes del viatge a Mèxic de tot el sèquit, i oblidant que fa anys que la Comissió de la Dignitat exigeix l'anul·lació del procés, i no se'ls ha rebut ni escoltat... deixant de banda tot això, el fet que Maria Luisa Gally i Companys rebi aquest document és un fet important. Arriba tard, això si, perquè la filla i el gendre de Companys, els pares de la Maria Luisa, ja no hi son.
Gally dirigeix l'Institut Lluis Vives de la ciutat de Mèxic, on ella mateixa va estudiar. Té les faccions de tota mexicana. És una dona de cara amable, i parla un castellà del DF. Ella va néixer a Mèxic, però es va criar entre els records que els seus pares li explicaven de l'avi Lluís. I ella, convençuda, va haver de venir anys després a Catalunya a demanar la nulitat del judici, perquè la burocràcia no li deixava cap més sortida. Va haver de ser ella, mexicana, qui vingués a demanar formalment allò que Catalunya era incapaç de fer. I és que la sang encara compta massa.
Si poguessim donar la nacionalitat catalana, seria un deure del Parlament fer-ho a aquesta mexicana defensora dels drets del seu avi, i en definitiva dels drets del poble català. Esperem poder saludar personalment a Maria Luisa en el proper viatge a Mèxic, el setembre del 2010. Felicitats a ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario