El Tesoro del Vita, libro que recoge un conjunto de investigaciones en México, explica el uso de colecciones y materiales del tesoro artístico y arqueológico del estado español, que sirvió para financiar el exilio en México.
Una exhaustiva recerca duta a terme durant dos anys en arxius de Madrid, Mèxic i Tel-Aviv ha permès als professors Francisco Gracia i Gloria Munilla posar al descobert que el govern espanyol de la Segona República va utilitzar materials i col·leccions que formaven part del tresor artístic i arqueològic per constituir un fons de recursos destinats a finançar l'exili.
Segons un comunicat de la Universitat de Barcelona, la conversió d'aquests materials i l'ús donat als fons obtinguts demostra "una densa trama d'interessos que es perllonga des del final de la guerra fins a la Transició".
El tesoro del "Vita", llibre que es presentarà dijous a Barcelona en un acte que comptarà amb la participació de l'historiador Joaquim Nadal, és un volum polèmic que realitza una exhaustiva recerca que "treu a la llum fets amagats durant molts anys per dirigents republicans, misèries personals, malbarataments i gestions opaques de fons públics que van començar tot iniciada la guerra, l'estiu del 1936, i que es van anar perllongant durant tot el franquisme fins arribar a les eleccions de 1977".
El títol complet del llibre és El tesoro del "Vita". La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil (Publicacions i Edicions de la UB, 2014).
El Vita és actualment un iot de luxe que es pot veure ancorat al port de Nàpols, però a les acaballes de la guerra d'Espanya va ser utilitzat per traslladar una ingent quantitat de béns públics que els dirigents republicans, encapçalats per Juan Negrín i Francisco Méndez Aspe van treure d'Espanya i posteriorment van enviar a Mèxic.
Els professors Gracia i Munilla també relativitzen el suposat altruisme i desinterès del govern mexicà del president Lázaro Cárdenas per rebre els exiliats republicans espanyols, fet que va irritar considerablement l'oposició conservadora mexicana i la colònia de residents espanyols, la majoria d'ells molt favorables a Franco. Cárdenas coneixia perfectament el contingut del Vita i, donada la delicada situació de l'economia mexicana, tenia necessitat de la seva inversió al país.
Una part del carregament del Vita estava formada per fons de la Generalitat de Catalunya.
El tresor de guerra del Govern català va ser lliurat per Lluís Companys i Josep Tarradellas a Negrín, "sota coaccions", poc abans de travessar la frontera francesa. L'inventari detallat d'aquests materials demostra que també van incloure peces del patrimoni i béns públics catalans susceptibles de ser convertits ràpidament en recursos econòmics, amb l'objectiu que servissin de reserva monetària de la Generalitat a l'exili.
Gracia i Munilla narren com el govern de la República presidit per Juan Negrín, assabentat de la iniciativa, va exigir a la Generalitat la cessió d'aquells fons a l'hora de travessar la frontera, amb la promesa que els serien retornats un cop establerts a París. Promesa que no es va complir mai i que va causar la ruïna financera de la Generalitat fins al punt que el president Irla va haver de dissoldre-la als anys 50 per falta de fons.
Acabada la guerra, i amb la segona guerra mundial imminent, les dues grans figures republicanes a l'exili, el president Negrín i el dirigent del PSOE Indalecio Prieto, separats per profundes diferències personals i ideològiques, van dirigir sengles associacions d'ajuda als refugiats espanyols: el SERE (Negrín) i la JARE (Prieto), finançades bona part per recursos propietat de l'estat que havien aconseguit treure del país durant la retirada. "Ambdós van confondre aquests recursos d'Estat amb recursos dels partits respectius, i fins i tot amb recursos personals".
No hay comentarios:
Publicar un comentario