miércoles, 27 de junio de 2012

El Canal 33 programa el documental "Moctezuma"

Aquest esplèndid documental es desplaça fins al cor de l'antic Mèxic tot buscant la civilització perduda dels asteques i el seu últim i més gran emperador, Moctezuma II (1502-1520). Lo podeis ver en el enlace siguiente: Moctezuma
 Moctezuma va heretar del seu oncle un imperi de cinc milions de persones que s'estenia des del Mèxic actual fins a Nicaragua. Estava format per ciutats estat semiindependents i un dels principals assoliments del seu govern va ser expandir i centralitzar tot el seu domini. El regnat de Moctezuma es va caracteritzar per guerres contínues. Els estats enemics eren cada cop més poderosos i les tribus conquerides, més rebels. El mateix Moctezuma va dirigir des del front 43 batalles contra els seus adversaris. 
Les guerres eren despietades: ciutats senceres de persones van patir massacres. Conseqüentment, les petites dinasties dependents que en quedaven podien compartir els beneficis de l'expansió. Moctezuma va declarar que el màxim deure dels asteques era fer la guerra i proporcionar constantment víctimes expiatòries al déu Huitzilopochtli. Fins a 20.000 víctimes humanes se sacrificaven cada any per assegurar-se que el sol seguiria creuant el cel. 
 Al cap de pocs mesos d'ocupar el tron, el 1502, Moctezuma va passar de ser un home sensat a convertir-se en un autòcrata sense escrúpols que es va autoproclamar déu. Volia que la gent el temés, ja que creia que la por i la crueltat eren les dues úniques maneres d'impedir que l'imperi es desmembrés. Va reformar el sistema administratiu i legal, i tot sovint sortia d'incògnit per comprovar si els jutges actuaven de manera corrupta i si s'executaven les seves ordres. Les normes incloïen càstigs severs per crims com ara l'embriaguesa i l'adulteri. Com més noble era el transgressor, més dura era la pena. I va ser en mans de Cortés i els conqueridors castellans que Moctezuma va viure l'enfonsament del seu imperi. Capturat i humiliat, els fets que envolten la seva mort són contradictoris.

No hay comentarios: