És curiós com a vegades el mexicanisme més acusat esdevé un tòpic simpàtic al qual en fa referència fins i tot la televisió pública catalana. Fa uns mesos defensavem l'eradicació dels barrets mexicans de la Rambla per uns productes típics i autòctons de qualitat pròpiament catalans. Sovint des de l'extranger s'assimilia Barcelona a vestits de folklòriques vermell amb farvalants, toros i toreros i barrets mexicans - que de mexicans en tenen ben poc.
Esta noche en el programa de TV3 Polònia el alter ego de Benedicto XVI se enfundaba un sombrero de inspiración mexicana creyendo que así se ganaría la proximidad de los catalanes y de su idioma milenario, que emulaba gritando "Cuate, aquí hay tomate". Ver vídeo
Una mica més tard, una mena de castanyera s'excusava davant de imitador de l'home del temps de no tenir castanyes i en canvi sí disposar de "nachos con guacamole i ceviche" per guanyar-se el públic llatinoamericà. I en desaparèixer d'escena, es col·locava un altre dels mateixos barrets mexicans mentre cantava allò de "Ay Jalisco no te rajes". Veure video
La confusión del Papa entre la barretina y el sombrero de charro, y la visión comercial de la pobre castañera que preferia vender guacamole a castañas son un ejemplo más de un gran tema que nos implica a toda la comunidad mexicana y también a los catalanes que los acogen: la integración por medio de la cultura. La capacidad de saber mostrar al mundo lo que es México, en este caso saber mostrarlo a Catalunya. Y adoptar aquello propio del país de acogida - Catalunya - para mostrarselo a su vez a México, y para no seguir cayendo en los tópicos de pandereta y zambomba que tanto cansan ya, y que hacen un flaco favor a nuestras culturas respectivas.
Bravo per Polònia, per fer-nos-hi reflexionar plegats!
No hay comentarios:
Publicar un comentario