Crónica en el Diari Avui de Gemma Domènech
“Mèxic és el país més generós del planeta.” Aquesta afirmació d'Avel·lí Artís Gener, Tísner, defineix prou bé, tot i portar-lo al límit de l'exageració, el paper que va tenir aquest país americà per a la diàspora posterior a la Guerra Civil. Més de 5.000 catalans, entre els més de 20.000 republicans espanyols, van ser rebuts amb els braços oberts per un estat que, liderat pel general Lázaro Cárdenas, havia decidit, ja abans de la fi del conflicte, obrir les portes de bat
a bat per a uns fugitius que, en tant que elits de la societat que els expulsava, eren vistos al país d'acollida com una oportunitat per millorar les prestacions professionals i intel·lectuals de la societat autòctona.
Els que van creuar l'atlàntic amb els vaixells Sinaia, Ipanema o Nyassa, entre altres, no eren pas els primers catalans que s'instal·laven en terres mexicanes, una emigració documentada des del segle XVII, tot i que no de manera tan massiva com va provocar l'èxode republicà. Així, a partir del 1939, al costat del mateix Tísner, van establir-s'hi personalitats com Antoni i Joan Xirau, Agustí Bartra, Josep Carner, Miquel Santaló, Pere Bosch Gimpera, Anna Murià, Pere Calders, Lluís Nicolau d'Olwer, Dolors Bargalló, Jaume Aiguader, Jaume Miravitlles, Artur Bladé Desumvila i també Josep Maria Murià. Aquest últim, el 1961 va fundar a Guadalajara el Butlletí d'informació catalana, que es feia arribar a Catalunya per subscripció i que es pot considerar la primera revista de periodicitat fixa que, fins a l'arribada de Serra d'Or, va mantenir viva l'actualitat catalana impresa a la Catalunya clandestina de l'interior. La petja catalana a Mèxic, tanmateix, no va ser endogàmica sinó que va contribuir a la vida cultural, econòmica i política mexicana sense abandonar les arrels però amb voluntat d'integració. Aquest rastre de l'empremta catalana és el que, des de fa dos anys, es ressegueix amb una participació mixta d'estudiosos mexicans i catalans capitanejats per José María Murià Rouret, fill de l'abans mencionat, des del prestigiós Col·legio de Jalisco del qual Murià n'ha estat director.
Seguir llegint a Més Informació
Així, entre els dies 5 i 6 de setembre va tenir lloc a Guadalajara (Jalisco) el Segundo seminario internacional. Presencia catalana en México, organitzat per la Universidad de Guadalajara, el Colegio de Jalisco i el Instituto Nacional de Antropología e Historia. S'hi varen presentar les trajectòries individuals d'un bon nombre de catalans que varen trobar acollida al país americà, com ara el citat alcalde de Girona, ministre de la República i pedagog Miquel Santaló, el músic Pau Casals, el pedagog Joan Roure, l'historiador i periodista Pere Foix o l'arquitecte Emili Blanch. Alhora es va reflexionar sobre aspectes més generals de l'emigració, com ara el cas de l'exili de les dones, la presència de Mèxic en l'obra dels escriptors catalans, la situació dels exiliats recents o la relegació que la memòria de l'exili republicà a Mèxic ha sofert en la Catalunya dels nostres dies.
En aquesta trobada, per la banda catalana hi varen participar els professors Salomó Marqués, de la Universitat de Girona, Josep M. Figueres, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Montserrat Duch, de la Universitat Rovira i Virgili, i l'editor Lluís Pagès, a més d'aquesta cronista. Per la banda mexicana hi varen prendre part, entre d'altres, l'esmentat José M. Murià, del Colegio de Jalisco, Gerardo Sánchez, de la Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo, Dolores Pla, del Instituto Nacional de Antropología e Historia, Arturo Camacho i José Bru, de la Universidad de Guadalajara, Francisco Javier Velázquez, del Colegio de Jalisco, i Anna Pi.
La trobada va tenir continuïtat a la ciutat de Morelia (Michoacán) el 9 de setembre, amb el seminari México y los exiliados catalanes, organitzat per l'Insituto de Investigaciones Históricas de la Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo i el Instituto Nacional de Antropología e Historia Michoacán-Jalisco. Ambdues trobades van tenir un notable èxit de públic i han de servir per establir nous vincles de col·laboració entre investigadors d'ambdós països. Durant la visita, els investigadors catalans van tenir l'oportunitat de participar, a més de les jornades pròpiament dites, en diverses trobades amb representants de sectors polítics i econòmics dels estats de Jalisco i Michoacán, on van comprovar que, més enllà de la història de la immigració republicana, i més enllà que com a relíquia del passat, l'actualitat política catalana és prou coneguda i valorada. “Pot dir-se sense faltar a la veritat, com va dir el mestre Pau Casals (...) que l'essència de Catalunya havia sobreviscut a Mèxic o, tal com s'ha dit altres vegades, que la capital d'aquest país ho va ser, fins a cert punt, també de la cultura catalana almenys fins a finals dels anys cinquanta.” Aquesta frase de la Historia de catalanes en México de José María Murià ens ofereix la dimensió del deute històric de la societat catalana amb un estat en què –no cal oblidar-ho– s'hi va escollir, en la persona de Josep Tarradellas, fins i tot un president de la Generalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario