Thelma Seguí, una arquitecta mexicana en Barcelona

Esta semana la periodista Catalina Gayà de El Periódico, entrevistó a Thelma Seguí, una arquitecta mexicana que vive en Barcelona

–Ve del nord i del Pacífic. ¿Què veu si ens mira amb una lupa? 

–Barcelona ocupa una posició geogràfica que sempre m’ha interessat. Com a arquitecta, que és la meva professió, aquesta és una ciutat que sempre havia volgut visitar. Quan vaig arribar, vaig sentir un vincle molt fort. Vaig voler viure-la, no només com a turista, sinó entrant en el seu moviment. 

–¿Com és el seu moviment? 

–Molt peculiar. Hi ha una mixtura de cultures que m’encanta, i que no és fàcil de trobar en altres ciutats. Aquesta barreja em dóna pas a ser més creativa. 

–Compari Ciutat de Mèxic i Barcelona. 

–¡Ciutat de Mèxic és una bogeria, em fascina! El ritme, la manera de viure, la quantitat de gent i les seves històries. Un problema és la manera de desplaçar- se, que et condiciona molt. I encara que hi hagi tanta gent, no la trobo tan versàtil. Barcelona és una ciutat molt de pas, però quan t’hi identifiques, l’estada s’allarga. 

–Ciutat de Mèxic té una llarga tradició d’acollida. 

–La cultura mexicana generalment obre els braços als estrangers, en contrast amb Europa, que cada vegada tanca més les seves fronteres. Però jo he trobat una força creativa més potent per al meu desenvolupament personal aquí que allà. 

–Torni a posar la lupa: ara en la cultura catalana. 

–Els catalans tenen una fidelitat cap a la seva pròpia cultura que m’agrada molt. Per descomptat, com en totes les societats hi pot haver cercles més tancats pel que fa als estrangers, però jo sempre m’he trobat gent que està disposada a barrejar-se i a conviure. 

–¿Enyora Mèxic? 

–No, però en aquests moments allà hi ha un moviment social molt valuós. La societat civil està responent a l’abús polític amb una força i una determinació que m’animen. 

–¿Com viu aquest moviment des d’aquí? 

–Aquí la comunitat mexicana està molt ben organitzada. Realitza marxes, manifestacions... Visc aquí, però no m’oblido d’allà. Disfruto Barcelona, però no dono l’esquena ni a la meva ciutat ni al meu país. 

–Diu que va venir a Barcelona a viure una experiència europea, ¿sent que és a Europa? 

–No és el mateix viure a Suïssa que estar a Barcelona. Socialment, Espanya està bastant diferenciada de l’economia i de la política de la Comunitat Europea. Això és el que està causant el que veiem ara. Sento que visc al Mediterrani. M’encanta el menjar, el vi, la cultura, la llum, les estacions. 

–Segueixi. 

–Aquesta és una relació personal una mica romàntica. Jo em dic de cognom Seguí, així que quan vaig arribar em vaig dir: ‘Ja estic una mica en l’origen’.