Entrevista a José María Murià, historiador mexicano

El diario Avui entrevista este domingo a José Maria Murià, hijo de exilidados catalanes, fundador de El Colegio de Jalisco, e historiador de reconocido prestigio. Este domingo realiza el pregón de fiesta mayor de la localidad de Fontcoberta.

Fill de pares exiliats en el règim franquista, aquest mexicà farà avui el pregó de la petita localitat del Pla de l'Estany, població que l'any 2009 va dedicar un carrer al president Lázaro Cárdenas. En el discurs, Murià vol donar una dosi d'optimisme als catalans. José M. Murià Rouret (Ciutat de Mèxic, 1942) és un polifacètic historiador que no ha renunciat a les seves arrels catalanes. Aquest mexicà és un gran promotor de la literatura catalana a Mèxic i la seva tasca per difondre la cultura del país va ser reconeguda el 2009 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Avui a dos quarts de set de la tarda i al Centre Social Can Jan de la Farrès serà l'encarregat de fer el pregó de la Festa Major de Fontcoberta. 

- Què va pensar quan li van proposar ser el pregoner de la Festa Major de Fontcoberta? 

- Em van avisar justament quan l'Esbart Dansaire d'aquesta població va venir a visitar-nos a Guadalajara i a Puerto Vallarta per fer unes actuacions. En el grup venia l'alcalde i en acabar les jornades m'ho va proposar. Naturalment, vaig dir que sí. És un poble que respecto molt. Entre altres coses, perquè va ser l'únic poble de Catalunya que ha tingut la decència de posar un carrer amb el nom del president Lázaro Cárdenas, que és un personatge que respectem molt per l'actitud favorable respecte a la Segona República espanyola i els exiliats catalans. 

- Què explicarà en el pregó? 

- Una mica agrair a Fontcoberta aquesta simpatia que van tenir amb el president. També parlaré de la situació difícil que està vivint Catalunya per injectar una mica d'optimisme fent veure que els catalans han passat per pitjors situacions i que potser ara és el moment de tirar endavant i consolidar la identitat catalana. 

- Quina és la principal diferència entre la cultura mexicana i la catalana? 

A part de l'idioma, jo crec que hi ha una concepció del món diferent. Nosaltres tenim un fort impacte de les cultures indígenes. Es nota en l'alimentació i el tarannà. Els catalans sou una mica més precisos. Jo crec que són dues cultures amb grans coincidències. 

- Vostè promou a Mèxic una gran biblioteca de literatura catalana. Quin és el seu llibre preferit? 

La biblioteca s'inaugurarà el 29 d'agost a Guadalajara dins una gran biblioteca pública a l'Estat de Jalisco, que depèn de la Universitat de Guadalajara. I el meu llibre preferit és Aquí descansa Nevares, de Pere Calders. 

- Té arrels catalanes i el 2009 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Se sent català i mexicà? 

Sí, aquell any va ser emocionant. Conec molt bé el valor de la Creu de Sant Jordi i el que significa. Aquell mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans em va donar el premi Catalonia Internacional, que es dóna a un acadèmic no català que hagi tingut relacions amb Catalunya. La meva relació amb aquest país és molt antiga però dels últims anys també valdria la pena destacar que el 2009 també vam organitzar la Fira del Llibre d'Història i Antropologia que es fa a la Ciutat de Mèxic cada any, i va ser dedicada a Catalunya. 

- A Mèxic, la gent sap què és Catalunya? En general no hi ha gaire bona informació. Jo crec que els catalans heu pecat una mica per abandonar la lluita de la informació cap a l'exterior. Sí que es pot dir, però, que en els darrers anys el coneixement és molt més potent. 

- Com veu el futur de Catalunya? 

Jo sóc molt optimista. Malgrat la situació econòmica, crec que la crisi servirà per donar un pas endavant molt important. Penso que els catalans esteu una mica aixafats i en teniu motius. Però també s'ha de pensar que heu sortit endavant de situacions molt més difícils. 

- Mèxic va ser una gran casa d'acollida per a molts exiliats. Es van integrar bé en el país? 

No. Hi va haver molts exiliats que no es van integrar bé a Mèxic i alguns dels descendents encara no ho han fet. Cap altre país va oferir una possibilitat de desenvolupar-se com a catalans com ho va fer Mèxic. De refugiats n'hi va haver en molts països. Però si parlem de números, és evident que a Mèxic hi van anar més catalans que a la resta de països d'Amèrica. N'hi van anar a parar més de 10.000. 

- Un d'aquests exiliats era el seu pare, veí de l'Escala. Ell li explicava com havia anat a Mèxic?

Home, i tant! Amb el meu pare vam tenir sempre una gran comunicació. Sobretot em vaig fer una mica més gran i vaig ser conscient de les coses. Vam tenir moltes hores de conversacions. No li agradava, però, parlar de la guerra ja que va anar a l'Ebre. 

- Alguna anècdota? 

Quan va baixar del vaixell, el meu pare portava un feix de documents i permisos. Un treballador del Govern de Mèxic, que anava molt mal vestit (amb calçotets i gorra) perquè feia molta calor li va treure els documents i li va donar un paper amb una xifra escrita amb llapis. El meu pare es va quedar espantat. Com si li haguessin tret la personalitat. L'home encara li va dir: "quan tingui temps, vagi vostè a governació per arreglar la seva situació". El pare li va preguntar què podia fer amb el paper i l'oficial d'immigració, amb un gran sentit de respecte i solidaritat va explicar: "Amb això de Somora a Yucatán (les dues fronteres de Mèxic) vagi on vulgui i faci el que li doni la gana". Llavors va ser quan el meu pare va sentir que havia recuperat la llibertat. 

- Ha dit que els catalans han pecat en la informació. De Mèxic només arriben males notícies. Com està la situació a Mèxic? 

- Això és una vocació que tenen els diaris espanyols. De Mèxic mai donen bones notícies. Sobretot en els diaris de Madrid. Jo tinc la sensació que molts d'aquests diaris no perdonen el fet que no haguem reconegut el govern de Franco diplomàticament. Ara prenen venjança. A Mèxic passen també coses bones i no en parlen.