Pot semblar una tradició macabra però el cert és que segueix vigent en el petit municipi de Pomuch, a Mèxic. Els dies previs a Tots Sants, els veïns van al cementiri per netejar els ossos dels familiars morts. Ho fan amb devoció. Netegen el crani, la tíbia, les costelles i, un cop han acabat, emboliquen les restes amb tovallons brodats amb flors o amb les inicials del difunt, de tal manera que el 2 de novembre la persona estimada -o el que en queda- es pugui retrobar amb els seus i compartir, ben net i polit, el menjar i el beure que li han preparat. Amb aquesta pràctica, els vius s'acosten als morts tal com es feia en l'època maia, mentre que el ritual que segueix a continuació -pregàries- ja beu del cristianisme. A Mèxic, el sincretisme entre dues cultures diferents ha donat lloc a un folklore relacionat amb els difunts molt peculiar i ple de color. El 2003, la Unesco va catalogar el Día de los Muertos com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Sense l'extravagància de la celebració de Pomuch, el Día de los Muertos es remunta com a mínim a l'imperi asteca. Per aquella civilització, la mort no era un estadi final. Els déus portaven les persones mortes a Mictlan, o residència dels morts, on descansaven fins que podien tornar a les seves llars a visitar els familiars. La festa se celebrava a l'estiu, fins que els missioners cristians van traslladar-la al novembre i van introduir-hi canvis. Avui, els elements més característics del Día de los Muertos són les calaveras de dulce, que antigament es feien de fang, i el pan de muerto, uns panets dolços que en alguns casos també reprodueixen calaveres. Hi ha la creença que en aquestes dates les ànimes dels nens visiten les seves famílies l'1 de novembre, el dia de Tots Sants, mentre que els adults ho fan l'endemà, el Dia de Difunts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario