Entrevista a Carlos Fuentes, nuevo premio Formentor

Les ofrecemos una entrevista realizada en Diari de Girona con Carlos Fuentes, nuevo premio Formentor, entregado ayer.
El mexicà Carlos Fuentes (Panamà, 1928) va rebre ahir a Mallorca el Premi Formentor de les Lletres 2011, en reconeixement de la seva obra literària. Fuentes està considerat com una figura central i imprescindible de la novel·la moderna en castellà amb obres com "La región más transparente".

Literatura o política, mestre?
Literatura, mil vegades. Qui recorda avui el nom del ministre de Boscos amb Lincoln, tan important en el seu moment? La política és passatgera, la literatura és més duradora sense proposar-s'ho.

Comencem pel més fàcil, com s'escriu una novel·la?
Necessites haver establert un tema, un principi i un final. El que passa al mig és una sorpresa. Des de sempre sabia com començar i acabar La región más transparente.

La seva primera novel·la, mig segle més tard.
Jo era funcionari en un ministeri, i el meu cap em va recomanar: 'Carlos, retiri aquesta novel·la, perquè desprestigia Mèxic'. També Balzac desprestigia França, així no acabaríem mai. Una companya em va dir que li havia encantat 'perquè esmenta el carrer on viu'.

Creia que escriure una novel·la és tan absorbent que no deixa temps per viure.
La vida ens dóna permís d'escriure novel·les, però exigeix alguna cosa. Per això puc i haig de fer periodisme i assajos, o distreure'm. La novel·la et pot robar l'ànima i la personalitat. Escriure un bon llibre exigeix tenir temps per a la resta.
Seguir leyendo en Más Información


I amb aquest llarg passeig arribem a la vessant intel·lectual de Carlos Fuentes.
És una necessitat una mica llatinoamericana perquè allí, com deia Neruda, 'si no parles per ells, hi ha massa gent sense paraula'. Ja no és així, i no es pot culpar a ningú per no parlar, però això és part de la meva vocació. És una forma de comunicació, que em faltaria si no la practiqués.

Aquesta maleïda voluntat de canviar les coses.
És més simple, comentar el que jo sento. Estem en una època que acaba, i comença alguna cosa nova que no m'atreveixo a definir. Aquí hi ha el moviment polític als països àrabs, els Indignats espanyols, a Xile o al Regne Unit.

Ja hi va haver un maig del 68 i no va passar res.
Mitterrand no hauria arribat al poder sense el maig del 68, ni el PRI hauria perdut el poder a Mèxic sense la matança a la plaça de Tlatelolco, ni els russos haurien canviat el rumb sense els esdeveniments que vaig viure en aquests tres països.

Potser el noto massa optimista.
No em queda altra opció. M'agrada veure com la gent s'indigna i se n'afarta, per això sóc optimista.

Al carrer, doncs.
No seré al carrer, però m'interessa un moviment que no pot adherir-se ni al PP ni als socialistes. Al Regne Unit se'ls desqualifica com a desocupats o vàndals, però només són joves als quals el Govern nega el treball.

Amb tanta protesta, governar és gairebé impossible.
Així és, pràcticament. Vam créixer amb una idea clara de l'esquerra i la dreta, i avui ens trobem amb l'anul·lació d'aquestes distincions. No hem sabut crear una esquerra moderna, i els joves no busquen el que nosaltres els oferim, el conjunt em recorda a 1848. Tant de bo Rubalcaba se n'adoni.

Se n'adoni o no, Rubalcaba perdrà les eleccions.
Ja es veurà. Simpatitzo amb el PSOE. Fan el que cal fer i jo els dono tot el meu suport.

Els nostàlgics reclamen estadistes com els de abans.
Obama és una bona novetat i, perdó per l'expressió, però Angela Merkel té ous. França en canvi està en males mans, i Cameron es mostra submís als col·legis privats.

El 1992 em va predir vostè la victòria de Clinton, quan tot apuntava a la reelecció de Bush pare. Què passarà amb Obama?
No té més remei que guanyar la ?reelecció malgrat tot, perquè els Republicans arriben amb el Tea party. La hipoteca s'expressa en aspirants espantosos com Rick Perry. El governador de Texas advoca per la secessió, i declara persona non grata el president de la Reserva Federal. Tant de bo sigui candidat, perquè Obama el derrotarà amb facilitat en un debat.

Els americans poden votar un president negre, però no poden tenir un president negre.
Obama ha optat per una política de reconciliació. En el seu segon mandat podrà reprendre l'agenda demòcrata, centrada en les infraestructures i en l'educació. L'esquerra ha de prendre compromisos, perquè s'ha enfosquit la diferència amb la dreta.

Crec que no parla exclusivament dels Estats Units...
L'esquerra retrocedeix a tot el món, perquè no ha sabut formular un projecte atractiu per a la societat civil. Convé estudiar què passa amb les classes mitjanes nord-americanes. Després de dècades pensant a ascendir, avui no poden ni pagar-se les vacances. La situació ha arribat a l'extrem que els milionaris reclamen un augment d'impostos.

Hauríem d'aliar-nos amb els contribuents multimilionaris?
Els imagino darrere d'una pancarta, amb el lema 'Més impostos, si us plau'. La seva iniciativa m'ha semblat útil, perquè els salva de moltes crítiques.

Tothom es mostra descontent amb la seva sort.
Cal fixar-se en Xile. És el país amb la renda per càpita més alta de l'Amèrica Llatina. Els xilens n'haurien d'estar molt satisfets, però no és així. Quan arribes a un cert nivell, t'adones del molt que et falta. Llavors, exigeixes més.

No s'escaparà d'opinar sobre Strauss-Kahn.
Conec molt bé França, amb aquesta distingida elit d'esquerres batejada com la gauche caviar. Strauss-Kahn va sentir que tot se li perdonava. A més, aquest dia ja havia fet l'amor, és un insaciable sexual. Ha actuat amb cinisme i ha perdut tota possibilitat de ser el candidat socialista a la presidència.

Cal reclamar als alts càrrecs que donin exemple?
Això és puritanisme, i no es va tenir aquesta exigència ni amb Kennedy ni amb Clinton.

 

Està escrivint sobre Nietzsche, per la qual cosa també aquesta entrevista havia de practicar "l'eterna tornada" a la literatura.

He coincidit amb el director de teatre Jorge Lavelli, i em sorprenia la seva capacitat d'interactuar amb moltes persones alhora, jo no podria.

I per celebrar els seus 83 anys, dos nous llibres al mercat.

Al setembre començo la promoció d'un llibre de relats i d'un assaig de cinc-centes pàgines sobre la novel·la llatinoamericana. Hi defenso que la gènesi del realisme màgic és en la prosa dels conqueridors. Colom veia sirenes, narraven els prodigis que Europa reclamava.

Una carrera dilatada i prolífica, sense embolicar-se amb Internet.

Sóc molt antiquat. La meva esposa m'enllaça amb l'Enciclopèdia Britànica i no he de prémer una tecla.