Un entierro en México, visto por un catalán

Rafa Torrejón ha publicado hoy en el blog del programa Catalans pel món, de TV3, un artículo interesante sobre la muerte en México que os compartimos a continuación:

Fa pocs dies vaig tenir la trista ocasió d’assistir a un funeral d’una persona coneguda i pare d’una tieta de la meva esposa. Per diverses circumstàncies, en els 6 anys que porto vivint a Mèxic, no hi havia anat a cap funeral ni a cap dels actes i parafernàlia que té la mort d’un ésser humà per aquests rumbs.
Potser el meu origen de ciutat (Barcelona) m’hagi privat de veure el mateix a Catalunya per això ho explico com un fet curiós.
En el moment que la persona mor, els mateixos familiar s’han d’anar a la tenda de taüts. A Peribán n’hi han 5 o 6.

Una vegada escollit el més adequat, ja sigui per economia o per estètica, han d’anar a llogar cadires i taules, ja que el vetlla o com diuen aquí "velorio", té lloc a la casa del finat. Normalment comença a primera hora de la tarda: els familiars i amics arriben a la casa a donar condolences a la família. Si la casa és petita i no té espai per rebre les visites, es talla el carrer i la gent seu a fora. Van arribant les corones de flors i les van posant junt al taüt, que generalment el situen al dormitori que ocupava en vida.

Seguir leyendo en Más Información

Una obligació que te la família del mort és atendre les visites com cal, això vol dir donant-los menjar com "tamales","pozole","atole", "tacos", dolços i, sobretot, begudes alcohòliques. Aquesta és una raó per les quals no m’agrada anar a un funeral, sempre hi han unes quantes persones que arriben només per beure gratis, s’emborratxen i, alguna vegada, hi han hagut problemes. Personalment considero de molt mal gust que es begui en presencia d’un mort, però fa uns anys ja vaig publicar un article sobre el dia de Tots Sants i de com ho celebra la gent al cementiri, amb cerveses i Tequila. Això ja és passar-se!
Al dia següent porten carregant a mà el taüt fins a l’església del poble on se li fa la missa de cos present. Tot seguit el porten al cementiri, caminant darrere el cotxe fúnebre. A l’arribar, el dipositen a una mena de quiosc on li resen un rosari, seguidament l’enterren.
Durant els següents nou dies, a la casa del mort tindrà lloc el novenari, on les dones (principalment) resen rosaris amb la intenció d’intercedir pel mort i que el seu trànsit fins el mes enllà sigui plàcid. Acabats els nou dies d’oracions, tornem-hi! Més menjar per rebre els invitats, però aquesta vegada sense alcohol. Un detall que sempre m’ha resultat curiós és que la gent porta els nens a la vetlla amb tota naturalitat i els porten fins l'habitació del mort per veure'l. Bé, costums dels mexicans!
Potser és un article poc comú i que molta gent mai escriuria, però també trobo que és un detall molt important que defineix el caràcter mexicà. Hospitalitat i un somriure a la cara, inclús als pitjors moments.

Salutacions a tots!

Rafa Torrejón Rubio