Se estrena la producción mexicano-catalana "La maleta de la memoria"

De El Periódico de Catalunya: Componen algunes de les claus per entendre la història del fotoperiodisme i, en bona mesura, la història d'Espanya. Són les imatges que tres grans fotògrafs del segle XX, Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour (Chim) van captar per narrar la nostra guerra civil des d'un punt de vista: el del bàndol republicà. Algunes es van convertir en icones, d'altres mai van arribar a conèixer-se. Els negatius de més de 4.000 d'elles van estar durant gairebé set dècades exiliats a Mèxic, abandonats en un traster, sempre a punt de morir consumits per la pols o llençats a un abocador. Finalment, el 2008 van ser presentats al món. El documental La maleta mexicana, que acaba de ser presentat al Festival de Karlovy Vary, a la República Txeca, recorda la improbable peripècia que va patir aquest valuós document històric.

«Per a tots tres, el fotoperiodisme va ser una manera de documentar horrors que no s'havien de repetir», recorda la britànica Trisha Ziff, directora del documental. «Les seves instantànies es converteixen en testimonis del combat atroç, del somni de resistència a l'avanç del feixisme a Europa, del penós exili després de la derrota el 1939. Van fotografiar només des de la perspectiva dels republicans, i en aquest sentit produïen propaganda. Em sento orgullosa d'haver fet una pel·lícula que els rendeix tribut perquè, com ells, pren partit».
Versión en castellano en el siguiente enlace

Seguir leyendo en Más Información

De fet, Ziff pren els negatius com a punt de partida per explicar l'experiència de tants republicans que després de la derrota van fugir a l'exili. «L'esperit de la República va continuar viu a Mèxic», recorda la directora, que posseeix la ciutadania mexicana i un fill mexicà el pare del qual va néixer a Madrid el 1936. A finals de 2007, Ziff va ser l'encarregada de localitzar els negatius a Mèxic, que eren no en una maleta sinó en tres capses de cartró -«això de la maleta és una metàfora del que va ser exili»-, i de portar-los fins a la seu de l'International Center of Photography (ICP) a Nova York.

Però, per sobre de tot, aquesta coproducció catalano-mexicana intenta mirar cap al passat per tractar de plantejar una sèrie de qüestions molt pertinents en el present. «No vaig voler fer un àlbum de fotos, sinó contextualitzar aquells negatius en relació amb el que passa a Espanya actualment. Vaig localitzar les capses al mateix moment en què la llei de la memòria històrica s'aprovava, i per a mi això va ser molt revelador». De fet, la pel·lícula estableix un paral·lelisme entre el descobriment dels negatius i els esforços d'aquells que estan furgant en la fossa comuna de Rubielos de Mora a la recerca de respostes.

«Crec que la majoria de la població espanyola probablement no vol mirar aquell passat. Però això llança un missatge terrible als demòcrates d'arreu del món», lamenta Ziff. «El que va passar amb Baltasar Garzón demostra que Espanya en realitat no va fer cap transició a la modernitat. Una societat ha de ser capaç de reflexionar sobre la seva pròpia història i donar-li una conclusió per poder seguir endavant i avançar».