México en la Guia de la diversidad literaria en las Bibliotecas de Barcelona

Les Biblioteques de Barcelona han editat una Guia de la diversitat literària en la que es fa un recorregut per les literatures del món, que són presents a les biblioteques de la ciutat: Xina, Rússia, Ecuador, Xile, Marroc, Itàlia... i també Mèxic.
El autor del texto sobre la literatura mexicana es Ricardo Reitano, que hace un recorrido histórico hasta llegar a los autores contemporáneos. Podéis leerlo a continuación:

"Les produccions literàries més antigues de Mèxic es remunten a l’època prehispànica i provenen de les cultures mixteca, nàhuatl i maia. Monuments i objectes amb inscrip· cions, còdexs amb caràcters picto· gràfics i, fonamentalment, una vasta tradició oral recuperada i traduïda pels espanyols. Aquests documents consti· tueixen la mostra més àmplia d’obres líriques i filosòfiques precolombines recuperades per a la posteritat. En aquesta etapa, cal assenyalar l’obra atribuïda a Acolmiztli Nezahualcóyotl (1402-1472).

Seguir llegint a Más Información

En el primer període de l’època colonial predominen les cartes i les cròniques, entre les quals, les Cartas de relación, d’Hernán Cortés (1495·1547) i Historia de las Indias: Brevísima relación de la destrucción de las Indias, de Bartolomé de las Ca· sas (1484-1566). El període següent es caracteritzà per una important florida del barroc, amb exponents de la talla de Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695) i Carlos de Sigüenza y Góngora (1645-1700).

El segle xviii es va veure marcat per la influència de la Il·lustració i el neoclas· sicisme. La independència de Mèxic, al començament del segle xix, donà lloc a una significativa producció d’assaigs

i crítiques renovadores sorgits de la ploma d’autors com Servando Teresa

de Mier i José Joaquín Fernández de Lizardi. Durant aquest període poden distingir·se tres grans corrents literaris: el romanticisme, representat per Manuel Carpio i Manuel Encunya; el naturalisme, en l’obra de Rafael Delgado i Federico Gamboa, i el modernisme, entre els representants del qual es troben Gutiérrez Nájera i Amado Nervo.

La revolució del 1910 va generar nous grups i tendències que després dona· rien pas a l’anomenada literatura de la Revolució Mexicana, amb Mariano Azulea i Juan José Arreola entre els seus principals representants. A mitjan segle sorgeix el poeta i assagista Octavio Paz, premi Nobel de literatura el 1990, i grans narradors com Juan Rulfo i Juan José Arreola. En la dèca· da de 1960 s’inicia una etapa d’es· plendor en les lletres mexicanes, en què destaca Carlos Fuentes, principal representant de Mèxic entre els autors pertanyents al boom llatinoamericà.

Autors contemporanis:

Homero Aridjis.

Poeta i narrador. A més de la seva important obra literària, és reconegut per la seva acció social i ecologista. És fundador i president del Grupo de los Cien, una organització constituïda per protegir el medi ambient.

Guillermo Arriaga.

Escriptor, guionista i productor. Les seves històries reflecteixen la part més crua de la vida a la ciutat de Mèxic. Va rebre el premi al millor guió en el Festi· val de Cinema de Cannes, el 2005.

Mario Bellatin.

Escriptor, guionista i educador. Con· siderada de caràcter experimental, la seva obra se situa entre les més elogiades de la seva generació. És membre del Sistema Nacional Crea· dores de Arte i director de la Escuela Dinámica de Escritores a Mèxic.

Guillermo Fadanelli.

Escriptor i periodista. És autor d’una extensa obra i els seus relats i novel· les han despertat l’elogi dels crítics. Col·labora assíduament en diverses publicacions.

Guadalupe Nettel.

Escriptora i periodista. Destacada entre els nous talents literaris mexicans, les

seves novel·les, contes i assaigs han captat l’atenció i aprovació de la crítica especialitzada. Ha publicat en diverses antologies de Mèxic, França i Espanya.

José Emilio Pacheco.

Escriptor, periodista, catedràtic. És una figura central de la literatura me· xicana i és membre del Col·legi Na· cional. Ha rebut, entre molts d’altres, el Premi Nacional de Poesia, el 1969; el Premi Nacional de Periodisme, el 1980, i el Premi Nacional de Literatura i Lingüística, el 1991.

Juan Villoro.

Escriptor i periodista. La seva obra comprèn una gran diversitat de temes, des de contes infantils, passant per música rock, fins a futbol. El 2004 va rebre el premi Herralde de novel·la i el 2008 el premi Antonin Artaud a França.