Lluís Ferran de Pol, exiliat a Mèxic

Hoy 17 de enero hace cien años que nació Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 17 de enero de 1911 - L'Hospitalet de Llobregat, 19 de octubre de 1995). De este escritor catalán del que este año asistiremos a un sinfín de actos en conmemoración de este centenario, cabe destacar su exilio en México, entre junio de 1939 y julio de 1948, una etapa literaria en la que Ferran de Pol conrea el periodismo y el ensayo. Arenys de Mar, la localidad que lo vio nacer empezó el jueves pasado el inicio de actividades de este centenario con una narración de uno de sus cuentos "Les botes d'aigua" a cargo de Montserrat Jordà.

L'estada a Mèxic de Lluís Ferran de Pol va transformar el seu pensament. L'activitat política nacionalista no va apaivagar-se a l'exili. El reajustament d'interessos i d´ideologies que va suposar la derrota republicana i del catalanisme va significar la relectura d'aquells fets i la reflexió de les tàctiques futures enmig de la dictadura militar i la repressió nacional. Això el portà, només arribar a Mèxic, a formar part de les primeres publicacions que es crearen com a vehicles d'expressió política i cultural lliures. Fou un dels fundadors de dues revistes catalanoamericanes: Full Català i Quaderns de l'Exili.

Seguir llegint a Más Información

Full Català va ser pròleg de Quaderns de l'Exili, i és l'inici d'una nova posició ideològica. Quaderns de l'Exili fou una revista de grup —el de Coyoacán— publicada entre el 1943 i el 1947. Suposà una nova reflexió —tal vegada la més innovadora de l'exili català— sobre «el Desatre Nacional del 1939», el paper dels intel·lectuals i el futur de la cultura catalana: el concepte de Països de Llengua Catalana; la idea de defensa militar comuna catalana, una idea progressista i alliberadora; la necessitat de justícia social; un concepte de literatura i el refús del bilingüisme literari de l'escriptor català. El seu treball al diari El Nacional fou de periodista cultural. Ell assumí l'interès del diari per aprofundir en el paper de les cultures precortesianes. Va treballar-hi sobre literatura, art —en dirigeix una pàgina monogràfica— i cultura amb una periodicitat irregular.

El 1946 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic i aconsegueix el 1948 el grau de Maestro en Letras amb la publicació de Notas para un estudio de Ángel Guimerá. A més, Ferran de Pol, com d'altres exiliats, tindrà tot un ventall d'ocupacions: tradueix, fa classes, col·labora amb editorials, etc.

A Mèxic conegué les dues persones que li canviarien la vida i transformarien el pensament: Esyllt Thomas Lawrence i Joan Sales, "el company en les armes i les lletres". Lawrence i Sales tindran posicions coincidents, tot i que no deixen de mostrar-se antagònics en certes qüestions com ara l'educació, la religió i, fins i tot, la política. És clar que Ferran de Pol troba en Sales el complement perfecte per a les seues reflexions. L'amistat, la relació ideològica i cultural amb ell i les idees del grup marcaran profundament el seu pensament. Alhora, Esyllt representa no només l'estabilitat emocional de la relació amorosa, sinó també l'obertura al món de la cultura anglosaxona, cèltica.

Esyllt T. Lawrence havia arribat casada a Mèxic el 1943 i poc temps després es va trencar el matrimoni. Lawrence i Ferran de Pol es van conèixer a la universitat. Amb Ferran de Pol, Lawrence entrà dins el cercle d'exiliats catalans i republicans en general a Mèxic. Hi va connectar amb la cultura, llengua i situació catalanes. Aquesta relació i coneixença resulta imprescindible per poder copsar la posterior trajectòria de Lawrence. Ferran de Pol representa la causa republicana que Lawrence havia defensat al campus de Cambridge quan esclatà la Guerra Civil. La identificació de Lawrence amb Catalunya apareix com un despertar nacionalista ja latent des de l'inici de la formació com a intel·lectual. Tot açò féu que la relació s'establira des del principi com a companyonia i complicitat. Un exemple n'és la redacció en català per primera vegada d'un article «El català a Anglaterra», publicat a Quaderns de l'Exili el 1946. Dins les activitats periodístiques i literàries d'Esyllt a Mèxic, destaquem les ressenyes per a El Nacional, diverses traduccions (de l´alemany, del francès i de l´anglès) i l´edició —no publicada— de Cartas de relación de la Conquista de América. Es doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Mèxic amb un estudi sobre García Lorca.

Esyllt i Lluís es van casar el 28 d´agost de 1947 al Jutjat de Cuernavaca i el 3 de juliol de 1948, pocs dies abans d´abandonar Mèxic, es van casar per l´Església catòlica per poder arribar com a matrimoni a l´Espanya franquista.