Hoy en El Periódico aparece un reportaje sobre el centenario de Casa América, muy interesante y que recogemos en nuestro portal de noticias.
Casa Amèrica Catalunya es va fundar el 10 de març de 1911, un temps de nostàlgia per als indians procedents de l'alta burgesia barcelonina. Després de la pèrdua el 1898 de les colònies de Cuba i de Puerto Rico, l'enyorança d'aquells dies d'aventures i riqueses va propiciar el naixement d'aquesta entitat «decidida a segellar la fraternitat trans-atlàntica», tal com consta a l'acta inaugural. A començaments del segle XX, la indústria catalana era poderosa, però necessitava les matèries primeres que provenien de l'Amèrica Llatina. Hi havia un gran flux de vaixells mercants que anaven i venien de Barcelona a Buenos Aires o Montevideo amb les bodegues plenes de sucre, tabac, blat, i del valorat cotó que alimentava les fàbriques tèxtils.
Su primera sede fue una mansión del pasaje de Méndez Vigo. Le siguieron ocho emplazamientos y cuatro cambios de nombre. Francesc Cambó, político y presidente de la compañía Hispano Americana de Electricidad, era el mecenas, y su amigo Rafael Vehils, el director. Entre sus fundadores destaca Antonio López, marqués de Comillas, que estuvo implicado en la trata de esclavos. En 1916 contaba con 500 socios y varias empresas afines, como la editorial Gustavo Gili, la Banca Marsans, el Banco Hispano Americano, el Banco Urquijo, la Compañía General de Tabacos de Filipinas, la Seda de Barcelona, Ford Motor Ibérica y el Hotel Ritz. Durante la primera guerra mundial, subsistió gracias a las subvenciones públicas.
Seguir llegint a Más Información
La societat va tenir influents delegats a cada país llatinoamericà, que ajudaven els catalans emprenedors que s'hi volien establir. Santiago Rusiñol va ser el seu ambaixador a l'Argentina. Casa Amèrica Catalunya ha editat Del Born al Plata, un quadern ple d'anècdotes, cròniques i cartes. Al capítol de la seva primera travessia per mar obert, Rusiñol es preguntava si els negrets que veuria serien de debò. «Dels que no es destenyeixen». També es plantejava si és veritat que els lloros poden conversar i si els mosquits són com papallones. Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, l'associació volia inaugurar el 1929 un museu on s'exhibissin els productes naturals de l'Amèrica Llatina. No va aconseguir els permisos de duana, i va haver de llançar a les aigües del port una gran quantitat d'arbres i productes alimentaris per evitar que transmetessin malalties si portaven larves de mosquits.
En los años 30, Cambó planificó un edificio impresionante para Casa Amèrica, donde hoy se encuentra el palacio de la Capitanía General, en el paseo de Colom. Pero la guerra civil cortó de cuajo la expansión.
La sede actual en la calle de Còrsega apenas puede dar cabida a su intensa actividad. Busca nuevo alojamiento tras romperse las negociaciones con La Caixa, propietaria del abandonado palacio Macaya del paseo de Sant Joan. En el despacho de Antoni Traveria, director de Casa Amèrica, destaca un pergamino con las firmas de los 21 cónsules latinoamericanos que en 1936 vivían en Barcelona. Pedían que se protegiera el valioso archivo de la entidad de los bombardeos que atacaban a la población civil.
El 1947, Manuel Fraga va decidir castellanitzar el nom de l'entitat, que va passar a ser Delegación en Barcelona del Instituto de Estudios Hispánicos, del qual llavors Fraga era secretari general. Començava una època de balls folklòrics. Narcís de Carreras, que va ser president del Barça i autor de la cèlebre frase Som més que un club, també va dirigir l'entitat. «Altres prohoms fonamentals van ser Miquel Torres i Gustavo Gili, que van fer que la casa continués viva malgrat el franquisme», assegura amb orgull Antoni Traveria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario