Feminicidi, la paraula que ha calgut inventar

Artículo de Teresa Bau, editora de www.laindependent.cat

Hoy nos hacemos eco de este artículo que Teresa Bau ha colgado en su página particular y con interés difundimos para la comunidad mexicana, en recuerdo de Marisela Escobedo.

És trist que hagi calgut inventar-se una paraula per descriure l’assassinat en massa de dones. Feminicidi. Es va fer servir per primera vegada per descriure els assassinats a Ciudad Juárez, a l’estat mexicà de Chihuahua, i ara ja s’utilitza, malauradament, a tots els estats de Mèxic, on la violència contra les dones és permanent i no s’investiga. La majoria de dones també pateixen agressió sexual i violació. Algunes són torturades i mutilades. El govern de Mèxic atribueix els crims a “homes malalts” i es treu tota responsabilitat de sobre, en lloc de reconèixer que són crims masclistes.

Fa ràbia, una ràbia molt amarga, que les dones que lluiten perquè aquests crims no siguin impunes, siguin eliminades. Ha estat el cas de Marisela Escobedo Ortiz, una mare que ha posat en evidència la policia i el govern mexicà, que ha perseguit l’assassí de la seva filla fins a trobar-lo, i que ha demanat justícia a les autoritats. La resposta han estat dos trets al cap. Un altre crim pel qual ningú no pagarà. Seguir leyendo en Más Información

Fa tristor i impotència veure com les “tàctiques” criminals passen d’una dictadura a una altra.  Durant la dictadura de Videla, milers de mares argentines van posar-se dempeus per saber on eren els seus fills i néts, que els havien estat robats. Ara, algunes Mares de la plaça de Mayo que encara són vives,donen coratge i consells a mares colombianes, a qui també els han fet desaparèixer els fills.

És indignant que les dones d’entre 15 i 44 anys tinguin més probabilitats de ser assassinades per homes que de morir de càncer, malària, accidents de trànsit o guerra combinats. Segons el Centre de Ginebra per al Control Democràtic de les Forces Armades entre 113 i 200 milions de dones “falten” demogràficament. És el resultats de crims com aquests: infanticidi de nenes a països on es prefereix a nens; falta de menjar i atenció mèdica, que es desvia cap als membres masculins de la família; els anomenats “assassinats d’honor” i les morts de dot; el tràfic de dones per a l’explotació sexual, i la violència domèstica.

Fins que no hi hagi un canvi cultural profund, fins que els homes no vegin les dones com a iguals, continuarà havent-hi aquest tipus de violència.