Entrevista a Luz Sosa, periodista, a El Triangle

La revista de información política y social "El Triangle" ha realizado una entrevista a Luz Sosa, que el mes pasado recibió el Premi Vázquez Montalbán de periodismo, en Barcelona. Su experiencia, como periodista mujer en Ciudad Juárez es realmente dura. La entrevista es de Anaïs Barnolas

Què li sembla que dues mestresses de casa i una estudiant de criminologia es posin a dirigir les comissaries dels pobles prop

ers a Ciudad Juárez?
Les dones estan deixant de banda el seu paper de mestresses de casa perquè es veuen en la necessitat d’haver de prendre decisions. Les mesures que ha pres el Govern de Felipe Calderón, com ara el desplegament de soldats, a Ciudad Juárez han estat nefastes. Ha augmentat no solament el nombre d’assassinats, sinó també el sadisme en els actes. Davant d’aquesta impunitat, la dona ha volgut tenir un paper participatiu. El problema és que cada cop hi ha més dones relacionades amb les conductes il·lícites. De les 274 assassinades enguany, nou de cada deu estaven relacionades amb el narcotràfic. N’hi ha que participen en extorsions, en homicidis, donen ordres als sicaris. També hi ha casos de nenes que han mort quan anaven amb cotxe perquè han estat el blanc de l’atemptat, noies que han estat assassinades en una festa, dones asfixiades i decapitades... Tan sols hem aclarit tres casos com a violència masclista. El que més mal fa és els nens que es queden orfes. El problema serà quan aquests nens sapiguen que la seva mare ha estat assassinada, ja que estaran més predisposats a entrar en la delinqüència.

Seguir leyendo en Más Información


Milers de dones han estat assassinades durant els últims deu anys: podem parlar de feminicidi?
Hem documentat els homicidis de dones, i la feina que s’està fent ens permet tenir una visió exacta del problema que no és la mateixa que es té a l’estranger, on es parla de milers de dones mortes. Fins ara, tenim comptabilitzats 950 homicidis de dones des del 1993 i són menys de 200 les desaparicions. El feminicidi s’ha magnificat perquè resulta lucratiu per a moltes organitzacions.

Què en pensa, de la guerra oberta contra el narcotràfic que va declarar Felipe Calderón?
Després que Calderón decidís retirar l’Exèrcit mexicà dels carrers de Ciudad Juárez, la Comissió de Drets Humans va rebre 64.000 denúncies. L’Exèrcit és reponsable de violacions i de desaparicions. El combat contra la delinqüència ha estat simulat perquè no hi ha hagut resultats. Tampoc no hem observat que amb la política de Calderón les estructures financeres dels càrtels s’hagin vist afectades. Tenim molts dubtes sobre els desplegaments espectaculars de Calderón. Per exemple, quan van matar Arturo Beltrán Leyva, El Barbas, es va manipular el cadàver fins al punt de posar-li bitllets en el cos. A més, l’estratègia de Calderón ha estat la de basar la investigació en la tortura. Per això, una sola persona ha confessat fins a 200 homicidis però el 90% dels crims queda sense resoldre.
Quin és el modus operandi dels grups criminals?

Hi predominen els enllaços entre la policia estatal i la municipal amb el grup criminal Los Aztecas. Aquests últims tenen una relació directa amb les bandes nord-americanes, que es van crear a Texas i que després van mudar a Ciudad Juárez, on recluten nois per a les bandes de barrri i així augmentar el nombre del braç executor. Tenen gran fortalesa a Colòmbia, ramificacions a Espanya, a l’Argentina; hi ha una incursió de la màfia mexicana amb la italiana.

Quina relació hi ha entre els corridos i els càrtels?
Els periodistes analitzem el contingut dels corridos perquè faciliten informació veraç i oportuna. Hi ha hagut cantants que han estat assassinats perquè són gent que és prop dels càrtels. Abans que la procuradora se n’adonés, es va filtrar el vídeo d’una massacre de 40 persones. Aquest vídeo es capta amb les càmeres de seguretat pública i l’autoritat mai no diu que existeix aquest material fins que es filtra a la televisió nacional. Quan esclata l’escàndol, ja circulava un corrido en el qual la lletra identificava l’autor del crim. Els narcotraficants busquen els canals per fer arribar els seus missatges. És motiu d’anàlisi aquesta gran capacitat d’adaptació a les noves tecnologies a l’hora de fer els seus propis vídeos.