Avui, entre Nadal i Cap d'Any, hem volgut parlar amb l'amic Josep Pérez Abuyé, un dels catalans que més han ajudat a la popularització de la música de mariachi a casa nostra. Y lo ha hecho como pocos se atreven siendo catalanes: poniéndose un sombrero de charro y saliendo al escenario.
- Quan vas començar a sentir-te interessat per Mèxic?
Des que era un infant, i als 12 anys la primera cançó que vaig cantar amb la guitarra va ser "La Adelita", suposo que d'una manera fatal,.. a casa meva es cantava entre d'altres cançons les "rancheres".
- Como se siente un catalán cantándole a México?
Para poner un ejemplo o un sinonimo me imagino que igual que Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Jaume Aragall, Josep Carreras, etc., cuando cantan óperas o arias italianas, francesas, alemanas o austríacas y viven la obra tanto en la escena como cantando las arias. Creo que siempre han cantado con el corazón porque si no es así no me imagino cantar sin sentimiento. Por este motivo creo que para cantar hay que tener voz, afinar, tener sentido del ritmo pero sobretodo, metafóricamente, la voz debe salir del corazón.
- Cuantas veces has estado en México?
En total cuatro. Tres veces con viaje organizado y una por mi cuenta.
- Cual es tu relación con este país?
La verdad que muy buena. Tengo amigos en México de distintos ambientes sociales. Entre ellos empresarios españoles que han invertido en México y viceversa y claro, és mas fácil tener información y la relación por motivos económicos ya que México está en otro continente. Por cierto, el anterior Embajador de los Estados Unidos en España, Sr. Eduard Romero, es de origen Mexicano. Le conocí en el Paraninfo de la Universidad Politécnica de Valencia cuando ingresó como Miembro de Honor en la Muy Ilustre Academia de Ciencias, Tecnologia y Humanidades de la cual yo soy Academico Investigador Numerario. Por cierto, podemos ver que si una persona vale, no importa de donde viene, pero si a donde va. Si lo consigue y ayuda a hacer un mundo mejor que Dios le bendiga sea quien sea. Donde tengo muy buenos Amigos, y lo digo con mayúsculas, es en el Mundo del Mariachi. Viva México.!!
A què et dediques professionalment a part de l'afició cantora?
Als mitjans de comunicació: organitzar congressos, tertúlies i altres esdeveniments d'àmbit social, i sí li puc dir que la música ha estat i és la meva vida.
- Quines son les peces que més t'agrada cantar?
Difícil respondre aquesta pregunta ja que són moltes les cançons que m'agraden, escullo la cançó i no el cantant. Per aquest motiu moltes vegades les cançons poden ser d'un mateix compositor i passar d'un estil a un altre, com he dit abans, jo penso en el moment que estic cantant com conectar amb el públic i pensar quina és la cançó que els podrà agradar en aquell moment precís. I de la mateixa manera, quan estic sol canto allò que sento d'una manera que podria dir dins meu. Després d'aquestes paraules diria que quan canto intento arribar als altres i és quan per mí és la millor cançó.
- Amb alguns mariachis a vegades parlem d'intrusisme de persones que no son mexicanes. Com ho vius això?
Seria molt llarg d'explicar, però en resum diré el que penso.
El que diré és una mica fort, contestaré com si fes una pregunta. A Mèxic hi havien violins? guitarres? vihueles? guitarrons? acordeó? trompetes? afirmo que tots aquests instruments són europeus..si no hagués hagut aquesta fusió de sang i de cultures, com s'hauria creat el mariachi? crec que el més important és la interpretació, per què sinó jo diré amb molt de respecte quan algú diu "jo sóc mexicà" entenc que m'està dient que és d'aquesta gran Terra que és Mèxic. Peró no m'està dient que és músic. Com si em diu que és italià, diria que no és Enrico Carusso...o si és andalus, no vol dir que tocarà la guitarra com en Paco de Lucia, o ballarà com l'Antonio Gades. Jo diria que l'intrusisme és aquell que diu qué és i després veus que la venda és falsa. Per tant, quan a mí em diuen "som Mariachis" o "som músics", jo dic " acompanya'm aquesta cançó amb aquest to", i si ho fan, no importa el color, la raça, l'orígen, ja que la música és universal.
- Thas sentit alguna vegada menystingut pel fet de no ser mexicà?
Sí, per exemple una vegada, no diré el nom, però explico vaig dir de cantar "Esos Altos de Jalisco", i abans de començar a cantar un violinista em va dir com ho havia de fer i jo li vaig dir "d'acord comenceu" i el bo del cas és que no la varen poder ni començar a tocar ni jo a cantar perquè no se la sabien. És quan jo li vaig dir "la próxima vegada que a algú li vulguis donar una lliçó primer t'aprens tú la cançó". La veritat és que fa mal que et jutgi una persona que no sap caminar i et diu a tú com has de fer-ho. I acabo dient que el 99% de les persones que m'escriuen i que m'han escoltat valoren el que jo sigui català.
- Felicitats pel premi que et van donar a l'APEI fa unes setmanes. Què significa per a tu?
Sincerament, una gran satisfacció ja que l'APEI és una entitat de grans professionals d'àmbit nacional i internacional. Li haig de dir que per dins, en el moment que recollia "el Premi Especial Micròfon dels Informadors" passava pel meu cap que no ho mereixia, peró la veritat és que l'emoció supera els altres pensaments... com he començat dient, en sinceritat és una gran satisfacció i un reconeixement de molts anys de feina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario