TV3 mostrará en el programa Segle XX el doble documental de la televisión norteamericana sobre la Revolución mexicana llamado "La tempesta que va arrasar Mèxic". El documental podrá verse en dos capítulos, el primero "El tigre alliberat", el próximo 8 de marzo por el Canal 33 y a partir de las 23:00 hrs, y el segundo capítulo "El llegat", el día 15 a la misma hora y por el mismo canal.
"La tempesta que va arrasar Mèxic" és el títol d'un doble documental de la televisió pública nord-americana a través del qual mirarem d'explicar-los, ... a partir d'avui, el desenvolupament i les conseqüències de la Revolució Mexicana, aquella llarga i confusa convulsió iniciada el 1910, mitificada pel cinema, per la literatura i fins i tot pels corridos, que va causar un milió de morts i que va marcar la història del país fins avui mateix. (Capítol 1: El tigre alliberat) El Mèxic del segle XIX havia estat un país dual, absolutament escindit entre l'èlit criolla i la massa indígena, entre l'economia de mercat i la de subsistència, entre el latifundisme dels "hacendados" i la misèria dels "peones", entre Ciutat de Mèxic i el port de Veracruz, d'una banda, i les endarrerides perifèries, de l'altra. Des del 1876, els mexicans havien estat governats amb mà de ferro pel general Porfirio Díaz i la seva dictadura modernitzadora, que encara accentuà les desigualtats socials.
El 1910, a les acaballes del "porfiriato", l'analfabetisme superava el 80 %. Aquell any, el dirigent liberal Francisco Ignacio Madero abanderà el desig de canvi polític i de reforma social a través d'una insurrecció que, en no aconseguir la victòria ràpida, va deixar espai a l'entrada en escena de líders camperols (Pancho Villa al nord, Emiliano Zapata al sud) amb programes molt més radicals i amb dinàmiques molt autònomes. Un cop expulsat del poder l'enemic comú que era el dictador Porfirio Díaz, el nou president Madero es va veure aviat atenallat entre les exigències dels cabdills agraristes, l'hostilitat dels Estats Units i les maniobres de la dreta militar, que l'enderrocà i assassinà el 1913. Si bé la subsegüent dictadura del general Victoriano Huerta va ser de curta durada -un any i mig-, Mèxic es va submergir aleshores en una lluita faccional entre els anomenats "constitucionalistes" que encapçalava Venustiano Carranza, els zapatistes i els villistes, a més d'incomptables grups armats d'abast regional, sense oblidar les dues intervencions militars nord-americanes: l'ocupació de Veracruz el 1914, i l'expedició punitiva llançada des de Nou Mèxic el 1915-16. Enmig d'aquest caos aparent, el president Carranza aconseguí reunir, a finals del 1916, un Congrés Constituent que redactà la nova Constitució Política dels Estats Units Mexicans del gener de 1917.
Vigent encara avui (tot i que amb més de dues-centes esmenes), aquesta plasmació jurídica de la Revolució establia l'ensenyament laic, gratuït i obligatori, la separació entre l'Església i l'Estat i el paper arbitral del poder públic en els conflictes laborals, i era la primera del món a incloure els drets socials
No hay comentarios:
Publicar un comentario