La Biblioteca Clarà acogerá "La calavera i la vida quotidiana a Mèxic"

L'artista visual Andrés Moctezuma, fascinat en la seva pròpia experiència estètica per aquestes figures, ha sondejat a través de la seva creació artística algunes de les càrregues d'aquests símbols. L'artista presentarà, a partir del proper 6 de març, aquesta exposició a la Biblioteca Clarà de Barcelona.
Per mitjà d'una instal·lació de gran format anomenada Tzompantli, muro de calaveras, Moctezuma ha explorat la sensibilitat que experimenta el públic en entrar i moure's per un espai artístic en què les calaveres adquireixen magnificència i solemnitat, i ha descobert que els sentiments que es desperten en els participants corresponen als de la sacralitat i que l'espai artístic és assimilat com un axis mundi, llindar que comunica el que és sagrat amb el que és profà.
D'altra banda, Moctezuma ha aprofitat l'experiència del Taller Popular de Gravat que promou en comunitats indígenes (mixteques, zapoteques, tzeltals i nahues) per reflexionar sobre la presència quotidiana de l'esquelet i les calaveres en les expressions populars, ja que en els tallers aquests motius tard o d'hora solen ser esmentats pels participants. Finalment, aquesta indagació artística ha conduït l'autor cap a la investigació històrica, i s'ha endinsat en l'estudi de les arrels, tant prehispàniques com colonials i decimonòniques, d'aquestes icones, amb la finalitat d'entendre els components culturals de l'experiència estètica.
El 28 de maig a les 19 h, a més, tindrà lloc la xerrada «Rituals i tradicions mexicanes entorn de la mort».  a càrrec de Montse Bosch, doctorada en estudis precolombins per la UAB. 

A Mèxic, la representació dissímil de calaveres, esquelets i calacas, en actituds i escenaris iversos, fins i tot en accions inaudites, forma part de la imatgeria col·lectiva i, tot i semblar paradoxal, omple de vida diferents ambients, tasques i tradicions. Aquestes icones són motius d'expressions multifacètiques de l'art popular (antic i contemporani) i, al seu torn, han estat presents en la plàstica acadèmica mexicana. La «càrrega» d'aquestes icones ha estat tan forta i significativa per a aquesta cultura que ha captivat la mirada d'artistes i autors estrangers, com ara el poeta surrealista Antonin Artaud, el cineasta soviètic Sergei Eisenstein o el crític i historiador de l'art Paul Westheim. Tanmateix, la seva rica complexitat simbòlica ha estat reduïda a la simplicitat d'un mite: la ficció que els mexicans no tenen por a la mort, sinó que hi «juguen». Ficció que sol agradar els mexicans i que retroalimenten com un element que incorporen a la seva autorepresentació. No obstant això, més enllà d'un espai eminentment fictici, lúdic i reduccionista, la calavera a Mèxic és un símbol amb uns significants que no s'entendrien sense nodrir-·se de les fonts culturals més remotes i profundes.
Andrés Moctezuma Barragán Artista plàstic, professor i investigador de la Universitat Autònoma Metropolitana (UAM), a Mèxic DF. La seva obra s'ha exposat a Mèxic i a altres països com Costa Rica, Romania, Eslovàquia o el Japó. És creador de l'obra monumental Tzompantli, integrada per 540 quadres de petit format que emulen cranis humans. Aquestes obres han transitat —des de 2001 fins a dia d'avui— per diferents recintes de la ciutat de Mèxic, com el Museu Nacional d'Antropologia o el castell de Chapultepec. És també promotor del Taller Popular de Gravat (1996-·2013), que ha portat per diverses comunitats indígenes a fi de promoure diferents tècniques gràfiques i tallers de ceràmica, disseny o art tèxtil.