El cantautor catalán Alex Torío ha publicado su último disco "Ghosts of Comala", dedicado a la novela Padro Páramo, de Juan Rulfo. Lo hemos entrevistado para conocer qué le ha inspirado de la obra de Rulfo.
Com va néixer aquest disc?
Cap al 2002 vaig decidir que volia fer un disc sobre Pedro Páramo, perquè era un llibre que m’havia fascinat i portava dos anys llegint-lo i rellegint-lo. Jo acabava de publicar el meu primer disc i m’hi vaig posar, pensant que seria una feina llarga. Ho ha estat, no l’he donat per finalitzat fins al 2012.
Perquè la inspiració de Rulfo?
Crec que el llibre és molt evocador. Per un lector ja ho és. Si ho veus amb ulls creatius, tots els llocs on et porta Rulfo amb la seva manera de donar-te la informació t’allunyen del món i et provoquen molts sentiments. Jo no sóc crític literari, només un lector, però trobo fascinant la forma i el fons de la novel·la. També em passa amb “El llano en llamas”.
Quins son els temes principals que podem escoltar, i la temàtica d'ells?
El disc intenta ser una unitat, totes les cançons estan relacionades entre elles i amb el llibre. La temàtica és la del llibre: la religió, la mort, la culpa, l’amor innocent, la maldat humana....
Un català que canta en anglès sobre literatura en castellà... com és això?
Jo sempre he escrit música en anglès. És l’idioma de la música que faig (una música originalment anglosaxona). Crec en la idea de l’anglès com un idioma que ens uneix a tots (en teoria). No entenc qui pensa que només serveix per anar a un hotel , per exemple, Praga. Jo el tinc interioritzat com una llengua, no la meva materna, però que puc fer servir per explicar coses.
Hi has estat a Mèxic? Què et sembla?
M’encantaria anar-hi. Fa uns anys, hi podia haver anat amb la meva dona, que tenia una conferència allà, però em coincidia amb un concert i no va ser possible. M’interessa molt, segur que hi aniré, espero que aviat.
És la primera vegada que fas alguna creació inspirada en Mèxic?
En realitat, en un disc no publicat, però que sí que he tocat molt en directe, hi ha una cançó basada en Geoffrey Firmin, el personatge de “Sota el volcà”, de Malcolm Lowry, la famosa novel·la que també passa a Mèxic.
De quina de les peces et sents més satisfet?
Em sap greu caure al tòpic de “a tots els fills te’ls estimes d’igual manera”, però jo composo els discos com unitats, normalment. Cada cançó ha de fer una funció que determina la seva forma i el seu lloc en el disc, l’ordre. Tot això forma part d’un missatge a un nivell que està per damunt de les cançons individuals. Cada cançó modifica la del seu voltant, i ha fet que el seu aspecte final sigui el que és. Però, més enllà d’això, estic molt content de Riderless Horse, de la qual estem rodant un videoclip, i Heap of Stones, que tanca el disc.
No has pensat de presentar-lo a Mèxic?
Ja m’agradaria. Espero que alguna vegada sorgeixi l’ocasió de fer-ho. El món de la música està molt malament a nivell econòmic i és difícil fer aquests salts, com a mínim a l’escala en que jo em moc. Però espero poder-ho fer algun dia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario