![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBZgdHbqL9emIg8i43nokbcuSszPtuCgeGIS8n_FGE5BxHyy7Urlr6mLXhskJmmH9-WBQQyVX1TlMHqkyMwJDmKnU3mgLm3Xpye0MC7oTQ6lXrgr8iAaGDyw_Pt1gBKZhgdjHS9sEqLQ/s320/anna+muria.jpg)
Entre 1971 cuando regresó del exilio, y el 2002, cuando murió, vivió en Terrassa. Para homenajearla, el PEN Català y el Institut Català de les Dones, con el apoyo de la Institució de les Lletres Catalanes y el Ajuntament de Barcelona, organizaron esta tarde un acto moderado por Iolanda Pelegrí y con conferencias de Neus Real, Montserrat Bacardí y Jaume Aulet. Hablaron, respectivamente, de antes de la guerra, del exilio y del retorno de Murià, y que ha tenido lugar en el Palau de la Virreina.
Periodista i escriptora
Filla del periodista i director de cinema Magí Murià, Anna va néixer a Barcelona el 1904. Com a periodista, va col·laborar a La Dona Catalana del 1925 al 1930 i la primera meitat dels anys trenta va col·laborar a La Nau i a La Rambla. De seguida va comprometre's políticament, de primer a les files d'Acció Catalana Republicana i, a partir del 1932, a Esquerra Republicana de Catalunya, fins que el 1936 va passar a Estat Català. Durant la Guerra Civil tasques de redacció del Diari de Barcelona i del Diari de Catalunya, del qual al final de la guerra va esdevenir directora, la primera d'un diari en català.
Va iniciar la carrera com a escriptora amb la novel·la Joana Mas (1933). Després va publicar dos opuscles, La revolució moral (1934) i El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937), que reflecteixen el seu compromís cívic i polític. Durant la Guerra Civil encara va donar a conèixer una altra novel·la, La peixera (1938). Des del 1937 treballava com a secretària a la Institució de les Lletres Catalanes.
Companya de vida de Bartra
El gener de 1939 va emprendre el camí de l'exili. A Roissy-en-Brie va conèixer el poeta Agustí Bartra. El 1941 van arribar a Mèxic, on van romandre gairebé trenta anys. EL 1967 va publicar la seva obra més reconeguda, Crònica de la vida d'Agustí Bartra. Quan retornà a Catalunya, el gener de 1970, va treure a llum una bona part de la seva producció. El matrimoni Bartra-Murià va establir-se a Terrassa, on van viure fins a la mort del poeta (1982) i Murià (2002). L'Ajuntament de Terrassa li va concedir el títol de Filla Adoptiva i la Medalla de Plata de la Ciutat l'any 1992.
No hay comentarios:
Publicar un comentario