Se conmemora el 10 aniversario de la muerte de Anna Muriá

El PEN Català i el Departament de Benestar Social i Família, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, l'Ajuntament de Barcelona i l'Ajuntament de Terrassa, organitzen un acte d'homenatge a l'escriptora Anna Murià, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Sera el dijous 27 de setembre, a les 19:30 hrs al Palau de la Virreina. Hi intervindran: Neus Real – Abans de la guerra Montserrat Bacardí – L’exili Jaume Aulet - El retorn Modera: Iolanda Pelegrí (ILC) Durant l’acte es distribuirà un àlbum amb material inèdit sobre l’autora i es projectarà un audiovisual, també inèdit. Anna Muriá va viure grna part de la seva vida a l'exili a Méxic.

Filla del periodista i director de cinema Magí Murià, Anna va néixer a Barcelona el 1904. Va rebre el primer ensenyament a l'escola francesa de les religioses de les Dames Negres. El 1917 va ingressar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona per fer-hi estudis de comerç. El 1921 va començar a treballar com a secretària en diverses empreses o institucions. Va col·laborar a La Dona Catalana prolíficament del 1925 al 1930. La primera meitat dels anys trenta va col·laborar a La Nau i a La Rambla, al mateix temps que ocupava un paper destacat al Club Femení i d'Esports de Barcelona. De seguida va comprometre's políticament, de primer a les files d'Acció Catalana Republicana i, a partir del 1932, a Esquerra Republicana de Catalunya, fins que el 1936 va passar a Estat Català. Va iniciar la carrera com a escriptora amb la novel·la Joana Mas (1933). 

Després va publicar dos opuscles, La revolució moral (1934) i El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937), que reflecteixen el seu compromís cívic i polític. Durant la Guerra Civil encara va donar a conèixer una altra novel·la, La peixera (1938). El 1934 havia entrat a treballar com a auxiliar a les Oficines del Servei d'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat. D'ençà del 1937 que treballava com a secretària a la Institució de les Lletres Catalanes, feina que va compaginar amb les tasques de redacció del Diari de Barcelona i del Diari de Catalunya, del qual al final de la guerra va esdevenir directora (era la primera dona que comandava un diari en català). El gener de 1939 va haver d'emprendre el camí de l'exili. Va recalar a Tolosa, Roissy-en-Brie (on va conèixer el poeta Agustí Bartra), la República Dominicana i Cuba. El 1941 van arribar, tots dos, a Mèxic. Hi van romandre gairebé trenta anys. Van empescar-se tota mena de feines, per bé que la traducció va esdevenir la veritable ocupació de la parella, la més intensiva i perllongada. A part d'alguns articles i contes en diverses revistes de l'exili, durant aquest llarg confinament tan sols va publicar els relats de Via de l'est (1946) i El nen blanc i el nen negre (1947) i la seva obra més reconeguda, Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967, ampliada el 1980 i el 1990).