Carme Pinós, una arquitecta entre México y Barcelona

El Periódico entrevista Carme Pinós, arquitecta catalana alabada internacionalmente por la Torre Cube, de Guadalajara (Jalisco)

Ser arquitecte a Barcelona és avui una professió ressentida, de les més castigades per la inestabilitat econòmica. Carme Pinós, Premi Nacional d’Arquitectura i membre honorífic del prestigiós American Institute of Architects, planta cara a la crisi llançant una col·lecció de mobles i de prestatgeries elegants i minimalistes a preus assequibles fabricats a Catalunya amb materials de qualitat, versàtils, de fàcil transport i muntatge per vendre’ls a través d’internet. Davant els endarreriments en les decisions administratives que posen en la corda fluixa el seu pla de rehabilitació del mercat de la Boqueria, Pinós (Barcelona, 1954) es va plantejar a principis d’aquest any com podia mantenir un estudi punter d’arquitectura en un moment en el qual la majoria de projectes estan estancats per la caiguda en picat dels pressupostos. 

«Això de la Boqueria sembla que ho volen aturar, però encara no està clar. Per a mi és una necessitat immediata. El que està passant és supertrist, és una pena perquè a Barcelona hi ha excel·lents arquitectes i tots estan afectats. Però no vull rendir-me. Ens hem de reinventar aportant idees» , assenyala Pinós. Aquesta ferma convicció l’ha portat a buscar un remei per no deixar escapar « la potent energia » de l’equip que lidera des que va crear el seu propi estudi el 1991 després de separar-se d’Enric Miralles, amb qui va compartir l’autoria del cementiri d’Igualada, de l’escola La Llauna i de la premiada pèrgola de l’avinguda d’Icària. 

Un arquitecte té facilitat per buscar solucions. A ella li agrada pensar, entretenir-se resolent els problemes d’interiorisme que li plantegen els seus amics o que sorgeixen a casa seva. Així doncs, la col·lecció de mobles va néixer «per donar resposta a problemes» . Va optar per adoptar la idea dels dissenyadors europeus de principis del segle XX d’utilitzar nous materials, però aplicant-la a les possibilitats de les noves tecnologies, com el tall en 3D. D’aquesta manera les peces es poden enviar i muntar sense dificultat. Les prestatgeries, taules i armaris es poden adquirir a través d’internet (objects.es). «Vaig pensar que no era suficient, vaig vendre unes oficines que tenia a Mèxic i vaig invertir en un showroom que he muntat al carrer Sant Pere Màrtir, del barri de Gràcia» , explica. En un futur l’oferta s’enriquirà amb més col·leccions de peces d’altres àmbits del disseny, com joies, bosses i salers. 

 Alabada internacionalment per la Torre d’Oficines Cube de Guadalajara (Mèxic), en l’actualitat li arriben més propostes de fora de Catalunya, com el CaixaForum de Saragossa i l’edifici departamental del nou Campus de Viena. «Ens acaben de seleccionar per construir una universitat a Londres» , informa, sempre en plural quan es refereix al seu estudi. «Els arquitectes tenim una ment estructurada i gran capacitat per resoldre problemes. Devem tenir més confiança en les nostres possibilitats. La base de tot plegat és la seguretat i la paciència» , argumenta.