Carlos Zarco ha pasado unos días en el estado español y ha aprovechado para hacer algunas declaraciones sobre la próxima cumbre del G20 en Baja California
Què espera Oxfam de la pròxima cimera del G20 a Mèxic?
Tenim quatre objectius centrals. Un tema clau i que està relacionat amb la nostra campanya CREIX és la seguretat alimentària: insistir als líders del G20 perquè regulin millor la volatilitat dels preus dels aliments, que adoptin mecanismes de major control sobre l'especulació, i que aprovin la construcció de reserves estratègiques d'aliments. El segon objectiu: que els Estats inverteixin en la qualitat dels sistemes de salut i educació dels seus respectius països i en els dels països més pobres. El tercer tema és com desenvolupar sistemes fiscals més justos, així com la lluita contra l'evasió fiscal i els paradisos fiscals. El quart objectiu té a veure amb els mecanismes nous i innovadors de finançament per al desenvolupament i com el sector privat pot fer la seva contribució al finançament per al desenvolupament. En l'experiència d'Oxfam hi ha dos àmbits que són generadors de molta riquesa, les transaccions financeres i la indústria marítima. Si poguéssim aconseguir que els Estats els imposin un impost mínim, això es traduiria en recursos econòmics molt importants per al desenvolupament.
Es tem que la crisi financera i econòmica d'Europa pugui treure espai en el debat per aquests temes que esmentava. Com evitar-ho?
Jo crec que el G-20, com el món en general, ara mateix està davant la immediatesa dels problemes. I hi ha la necessitat de mirar el llarg termini, les solucions de fons. És interessant perquè el G-20, en reunir les economies més riques i les emergents, està bregant amb els problemes que aquestes mateixes economies han creat en el món. Per exemple: la crisi financera, que va esclatar als EUA i a Europa. Com estabilitzar les finances del món és un problema del G20 que es va originar al G20. Per tant demanar-li al G20 que es faci càrrec d'ells és demanar-li que assumeixi la seva responsabilitat i la seva capacitat de contribuir. I no només a l'estabilitat financera, sinó que torni a pensar el rumb del món en termes d'inclusió social i de sostenibilitat ambiental. Discutir un sol dels elements no et permet una solució de fons. I el G-20 ha de col·locar al centre de la discussió del desenvolupament econòmic i financer la qüestió de l'equitat. És una amenaça l'endeutament i la falta de liquiditat i les crisis financeres, però la pobresa, l'exclusió, i l'impacte climàtic són també ja part d'aquestes amenaces globals que preocupen el G20.
Alguns països del G20 han crescut molt econòmicament però la bretxa entre pobres i rics no ha disminuït. Quines mesures es podrien prendre per avançar cap a un món més equitatiu?
Una mesura fonamental és aconseguir que en tots els països hagi sistemes educatius i d'accés a la salut de qualitat perquè sense això no es trenca la desigualtat. Un segon aspecte és que hi ha un component cultural i social en la desigualtat que ha de ser pres en compte per a qualsevol política. I és que la pobresa està associada fortament a la condició de gènere i a la condició ètnica. I per això Oxfam està posant un èmfasi molt fort en l'equitat de gènere perquè si no es trenquen aquestes dinàmiques de subordinació i invisibilització de les dones no hi ha un canvi substantiu en les relacions d'equitat. I un últim aspecte és el que avui s'està anomenant la inclusió financera. No n'hi ha prou amb tenir educació i salut. No n'hi ha prou amb resignificar el cultural si no hi ha una dinàmica que et permeti també ser un actor econòmic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario