Del blog de Josep Baiges, os ofrecemos este artículo, donde habla de MEXCAT y que nos ha hecho sonreir. Moltes gràcies, Josep!:
Aquesta ciutat no em deixarà mai de sorprendre. I la seva gent encara menys. Divendres al vespre vaig sortir a quarts de deu del Centre de Lectura. Havia participat en una interessantíssima taula rodona que servia per tancar les jornades “Premsa i societat. Aspectes polítics, econòmics i culturals’” organitzades per l’ateneu del carrer Major. La taula va estar moderada pel bon periodista i millor persona Jordi Suárez, i vaig compartir micròfon amb dos “monstres” de la comunicació local com el Quico Domènech de la NW Revista de Reus i el Marià Arbonès de reusdigital.cat.
Doncs bé, al que anàvem. Quan tornava cap a casa, gairebé al capdamunt del carrer Monterols, vaig començar a sentir una ovació sonora. De moment vaig creure que es tractava d’un d’aquests comiats de solter/a que “abelleixen” d’uns anys ençà el centre de la ciutat amb una comitiva de gust dubtós i vestuari indignant. Però a l’arribar al capdamunt del carrer, vaig comprovar que l’aplaudiment provenia d’una munió de persones que s’amuntegaven al voltant del monument a Prim.
Cal dir que no es tractava de cap celebració esportiva. Els del Madrid ja feia dies que havien humiliat la memòria del General amb la seva festota. A l’atansar-m’hi vaig començar a lligar caps. Estava assistint en directe a l’ofrena floral, moment culminant de l’homenatge que l’Associació Cultural Mexicano-Catalana MEXCAT i el Círcol havien fet a la memòria del general reusenc.
Dissabte el Joan Morales en feia una crònica molt precisa de tot plegat al Diari de Tarragona titulada “Prim, el otro héroe de México” on explicava el perquè d’aquesta veneració mexicana pel nostre fill il·lustre. De fet la delegació de MEXCAT va aprofitar la seva estada a la ciutat per visitar la mòmia del General dipositada al tanatori. Per això l’ofrena va ser especialment sentida, rubricada per un crit encès de l’alcalde Pellicer. “Visca Mèxic, Visca Reus i Visca Catalunya” va cridar la primera autoritat municipal que d’immediat va començar a fer-se fotos amb els assistents per immortalitzar el moment.
Però el que més em va cridar l’atenció va ser la presència, com estrella convidada, de la Núria Feliu. Sí, ho han llegit bé. La tieta nacional de Catalunya protagonista en un homenatge mexicà a Prim. Em van dir que la Feliu té molt bona relació amb l’entitat centreamericana i d’aquí la seva participació activa a l’acte recitant uns poemes encesos que va entusiasmar al públic assistent.
Al final, amb un Anton Tapias exultant per l’èxit d’aquesta “Setmana Gran” del Círcol que clourà dimarts amb la conferència del conseller Mas Colell, la Feliu va començar a fer-se fotos amb tothom.
I quan dic amb tothom, és amb tothom com es pot comprovar en la foto que acompanya aquest article. Fins i tot l’històric fotògraf del Diari de Tarragona, el Pere Ferré, es va convertir en “retratador retratat” cedint la seva Canon a un fotògraf accidental, el mateix Tapias.
En definitiva, va ser una nit inoblidable al Món de Reus. I tot gràcies a Joan Prim, que com diria la Feliu és “un general original com cal” . O no era ben bé així la cançó?
No hay comentarios:
Publicar un comentario