Se estrena "Sinaia, més enllà de l'oceà"

Este próximo viernes 25 de mayo, el programa de TV3 "El Documental", estrena la producción "Sinaia, més enllà de l'oceà", justo el día en que se cumplen 73 años desde que el transatlántico Sinaia zarpaba desde Francia en dirección a México con decenas de exiliados que se dirigían a México

El 25 de maig del 1939 va salpar del port francès de Sete rumb a Mèxic amb més de 1.500 exiliats espanyols que estaven confinats en camps de concentració a França. No feia ni dos mesos que havia acabat la Guerra Civil Espanyola. Embarcar-se en el Sinaia els oferia l'oportunitat de començar una nova vida en un país completament desconegut, lluny de la repressió franquista i la misèria dels camps. Era la primera expedició col·lectiva que organitzaven els governs mexicà i republicà espanyol des que el president Lázaro Cárdenas va oferir asil a Mèxic per als exiliats espanyols. 

 El documental, dirigit per Joan López Lloret, reprodueix en un buc de contenidors la mateixa ruta que va seguir el Sinaia per l'oceà Atlàntic. Sobre les imatges del mercant navegant i del dia a dia de la tripulació se senten les veus dels refugiats, ara avis i àvies que reviuen aquella epopeia. Al seu relat, de vegades amb records difuminats pel pas del temps i altres de fins i tot contradictoris, s'hi afegeix el del diari que va escriure a bord del Sinaia la mexicana Susana Gamboa, dona de Fernando Gamboa, cònsol mexicà que va treballar en l'organització del viatge. Amb un parell d'escales a Madeira i Puerto Rico, la travessa va durar uns vint dies. Durant el trajecte hi va haver celebracions, balls, conferències de diverses matèries sobre Mèxic, naixements, aventures amoroses i també es va publicar un butlletí. Per alguns testimonis va ser un període que va servir com una mena de "transició" entre la guerra, la mort, la derrota i l'exili i un horitzó que s'obria amb noves esperances. El relat dels exiliats espanyols, que dibuixen un vaixell carregat de passatgers, des d'excombatents fins a artistes i intel·lectuals, on es feien cues per menjar i s'organitzaven tallers per entretenir els nens, contrasta amb la quotidianitat del silenciós vaixell mercant, on només de tant en tant algun membre de la tripulació trenca els enquadraments dels espais buits i les muntanyes de contenidors. El que en el 1939 va ser un viatge llegendari de solidaritat internacional que acollia exiliats perseguits pel feixisme, el 2010 és un viatge més del mercat globalitzat.