Amb motiu del recent llançament a Espanya de les seves obres “La gran novela latinoamericana” i “Carolina Grau”, publicades per Alfaguara, Casa Amèrica Catalunya ha celebrat una roda de premsa amb l’escriptor mexicà Carlos Fuentes, un dels principals exponents de la narrativa en castellà. A la foto, observa la seva caricatura en presència de Toni Traveria, a la seu de Casa Amèrica Catalunya.
El director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha agraït la presència de Carlos Fuentes en l'any del centenari d'aquesta institució. Traveria ha explicat que coneix l’autor mexicà des que l’any 2006 va visitar-lo a casa seva per demanar-li que, el mes de setembre d’aquell any, pronunciés la conferència magistral de la presentació oficial de la Fundació Casa Amèrica Catalunya al Palau de la Generalitat. Fuentes va acceptar i des de llavors “és el padrí” d’aquesta casa.
La directora de l’editorial Alfaguara a Espanya, Pilar Reyes, ha introduit Carlos Fuentes tot apuntant que “és un honor obrir la rentrée” de les vacances presentant els seus últims llibres. Un és “Carolina Grau”, 8 relats “que van del real al fantàstic”, ha dit Pilar Reyes. L'altra es titula “La gran novela latinoamericana”, on la directora d’Alfaguara hi ha vist “molt de les seves classes a les universitats americanes” i “moltes referències cultes”.
Seguir leyendo en Más Información
">Preguntat per un periodista, Carlos Fuentes ha explicat que Carolina Grau “és totes les dones, les que van marxar i les que han d’arribar”, i que aquest personatge literari té una funció narrativa que li permet “recordar qui havia oblidat”. Els temes, ha dit l’autor, són tots vells, “el que canvia és la manera d’explicar-los”.
Sobre l'obra “La gran novela latinoamericana”, Fuentes ha explicat que no pretén ser una visió completa sino “la meva visió” de la literatura, “d’on ve i cap a on va”, “els autors que m’agraden", que també té "absències flagrants”. Fuentes ha reconegut que “el llibre ha provocat gran escàndol no pas pels autors que hi són, sinó pels que queden exclosos”. El llibre inclou l’espanyol Juan Goytisolo i la brasilera Nélida Piñón. L’autor que ha guanyat els més importants premis literaris ha manifestat que “la literatura llatinoamericana gaudeix de bona salud”, tot i que "ha canviat molt des que s’identificava amb Borges, Cortázar i altres grans autors que van precedir el Boomerang i el posterior miniboom", avui representat per autors com Jorge Volpi, "difícils de classificar".
Fuentes també ha parlat del seu país, on “molts volem que hi hagi canvis però poques ofertes ideològiques ens donen respostes”. En aquest sentit, l’autor ha dit que caldria adequar les institucions a les necessitats del país, que no són les mateixes ara, amb 110 milions d’habitants, que quan en tenia 20 milions, ara fa 70 anys.Tampoc hi ha models clars a seguir, segons Fuentes, ja que “fa deu anys Europa era el model, calia ser Europa l’abans possible, i ara veiem que pateix per diverses economies anormals, com la grega o la irlandesa”. Fuentes ha parlat finalment de la seva relació amb els llibres de paper: “A mi m’agrada llegir un llibre, olorar-ne el paper. No estic casat amb la idea de saber-ho tot a través dels llibres, però estic enganxat a la meva educació, i a més, vostès em permeten publicar-los i després poden llegir-los i criticar-los”.
L’obra de Carlos Fuentes inclou novel·la, conte, teatre i assaig. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Premio Biblioteca Breve el 1967 per Cambio de piel, el Premio Cervantes el 1987, el Premio Príncipe de Asturias el 1994, el Premio Picasso atorgat per la UNESCO el 1994, la Legió d’Honor del Govern francès el 2003, el Premio Real Academia Española 2004 per En esto creo i el Premio Internacional Don Quijote de la Mancha, 2008. La setmana passada va recollir el Premi Formentor de les Lletres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario