Amb Otra cosa vol dir que ha canviat les llimones per taronjes i la sal pel sucre?
No, en realitat el títol no significa res més que una altra manera d'explicar el present, ja que ara mateix estic en un altre moment. Cada etapa de la vida és diferent i amb les meves cançons el que intento és explicar tot allò que m'envolta. Però el nom de l'àlbum no significa que estigui trencant amb res.
La primera cançó de l'àlbum es diu Amores platónicos. És millor somiar l'amor que viure'l?
No sé si és millor o pitjor, però el que sí que crec és que és més fàcil (riu). Té aquell punt de romanticisme que es perd a la realitat. No obstant això, la cançó parla més de coses com d'apostar per l'amor. De buscar el contrast, d'apostar per una història, encara que no sapiguem on anem. Però el que sí que és cert és que en aquest disc hi ha més desencant, a diferència de Limón y sal, que era més d'entrega, de més passió. Simplement és una altra manera d'explicar les històries.
(Seguir leyendo en Más Información)
Plató va deixar escrit que allà on regna l'amor hi sobren les lleis...
És com aquella dita que diu que en l'amor i en la guerra, tot s'hi val. Quan vius l'amor plenament, no t'importa res més.
Acceptar la derrota, brindar per un final, amors perduts o impossibles... Ha tingut molts desenganys amorosos?
No, ni molt menys. No m'agrada pensar que totes les meves cançons tenen noms i cognoms, simplement són històries que vull explicar. Però no coincideixen amb cap moment de la meva vida, del tipus: aquesta lletra la vaig escriure perquè em va passar allò... diguem que les lletres no volen ser biogràfiques.
Existeix l'amor etern?
L'amor etern no sé si existeix. Segurament abans l'amor es veia d'una altra manera. Ara vivim en un món més ràpid, les relacions han canviat... hem canviat la forma de comunicar-nos. En aquest context, podem dir que la velocitat es menja el concepte d' amor etern.
Serà que el concepte d'eternitat ha canviat també...
Si bé és cert que abans se li donava més cerimònia a l'amor, hi havia un joc, les cartes, un flirteig... un conjunt de pautes que el feien més cerimoniós, avui en dia el secret segueix sent, en essència, el de trobar la persona adequada.
El seu nom sempre ha estat associat a la música més independent. Prova d'això és la seva recent actuació al Festival de Benicàssim.
Sí, jo sempre m'he mogut en l'escena del rock i el pop llatí, amb una mirada més independent i alternativa. No crec que pel fet que em conegui molta gent, sigui més comercial. M'agrada fer cançons i quan les escric no penso en qui les escoltarà, o les ballarà. Realment quan escric desenvolupo un vessant egoista, ja que escric allò que sento. No estic buscant una expressió comercial, ni fer cançons d'estiu. Sobre l'escenari, m'agrada veure que la gent connecta amb les meves cançons, m'agrada veure que estic comunicant alguna cosa. Però en el fons allò que escric és personal i autèntic.
En el concert que vostè va oferir a l'Auditori de Girona, el 2007, va afirmar que sentia una relació molt especial amb aquesta terra. Encara és així?
(riu) Doncs la veritat és que sento una relació molt especial amb Catalunya, la gent és molt càlida. En el concert a Girona em vaig sentir molt a gust, em vaig sentir molt connectada amb el públic gironí. I recordo que també hi havia l'Albert Pla i molts amics. Un dels shows que més em va marcar va ser un que vaig oferir a Barcelona, i molt aviat vaig notar que la gent em coneixia i no només per una cançó. Sovint em deien que a Catalunya la gent era més freda, i jo responia que això no era cert, de cap manera!
Una de la principals virtuts que destaquen de vostè es la seva gran humilitat. S'hi considera?
Quan es parla d'humilitat no sé si aquest és un adjectiu que em pugui definir a mi.
Aquesta resposta ja deixa entreveure que és humil...
(riu) Tal vegada és perquè jo vaig créixer a Tijuana, un lloc en el qual no hi havia artistes. Vaig aprendre des de ben petita que havia de tocar de peus a terra. Per això, mai he tingut interès en actuar d'una manera determinada pel fet de ser popular. La meva vocació per fer música no ha canviat mai. Em sento molt afortunada, i més que sentir que els altres em deuen alguna cosa, penso que sóc jo qui es deu als altres. També crec que és quelcom que ve de família, es qüestió d'educació. Tenir molta fama i èxit no és ni de bon tros el més important per a mi. El que realment valoro és que la gent em permeti entrar a les seves vides a través de la música.
Considera que la música llatina està estereotipada?
Sí, jo ho he notat per la distància. Està esteroripada perquè gairebé no s'escolta el que està passant a Amèrica Llatina, i són propostes de ?qualitat. A Mèxic hi ha moltes coses interessants però és difícil que ?arribin a Europa, perquè són més independents, i per venir aquí ho ?tenen complicat. Llavors el que aquí es ?coneix és tot allò que sona a les ?ràdios comercials. I sí, és poc. Si algú pensa que la música llatina són dos o tres artistes, s'equivocarà, per molt que aquests artistes ?siguin bons.
Es veu sobre els escenaris amb 70 anys com Chavela Vargas?
O també com Leonard Cohen. Doncs jo abans pensava que no, però ara veig que fer música i pujar a l'escenari és quelcom genial. Així que fins que pujar als escenaris no em resulti estrany, ho seguiré fent, per què no? No sé fins quan se?guiré tocant, però això és part de l'encant d'aquesta professió, que no saps mai què passarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario