El periodista Jaume Clotet ha publicado en el Singular Digital un artículo referente a la calle de Hernán Cortés, situada en Barcelona cerca de la Plaza de las Glorias. Con este título tan sugerente, ya lo ha dicho todo:. Este es el artículo en cuestión:
A tocar de la plaça de les Glòries hi tenim el carrer d’Hernán Cortés. Tothom sap que aquest soldat extremeny va conquerir Mèxic i que va fer matar l’ingenu Moctezuma. Per a molts és un heroi, segurament per culpa de la propaganda oficial espanyola, que va tenir el seu clímax en aquella tremenda aberració que fou el V Centenario. Encara hi ha qui parla del “descobriment d’Amèrica”. Descobriment? Sembla ser que els milions d’indis que hi vivien encara no l’havien descobert. Pobres. Per això calia la mà redemptora de Castella a través dels seus conqueridors.
La conquesta d’aquelles terres va ser una invasió brutal i sanguinària, molt allunyada de la pretesa missió civilitzadora i evangelitzadora oficial. Els castellans van matar la pràctica totalitat dels indis, ja fos a través de les malalties o a través de les espases i els arcabussos. Nacions senceres van desaparèixer un una sola generació, tot ben amanit amb el surrealisme espanyol més genuí: els castellans arribaven a un poble i llegien un text oficial en castellà on s’afirmava que aquella terra passava a estar sota l’autoritat de la corona espanyola. Evidentment, els indis no n’entenien un borrall ni podien comprendre la magnitud de la proposta. La seva cosmovisió era radicalment diferent. Però els castellans ho tenien clar: si després de llegir la proclama els indis protestaven, passaven a estar en rebel•lió.
La conquesta d’aquelles terres va ser una invasió brutal i sanguinària, molt allunyada de la pretesa missió civilitzadora i evangelitzadora oficial. Els castellans van matar la pràctica totalitat dels indis, ja fos a través de les malalties o a través de les espases i els arcabussos. Nacions senceres van desaparèixer un una sola generació, tot ben amanit amb el surrealisme espanyol més genuí: els castellans arribaven a un poble i llegien un text oficial en castellà on s’afirmava que aquella terra passava a estar sota l’autoritat de la corona espanyola. Evidentment, els indis no n’entenien un borrall ni podien comprendre la magnitud de la proposta. La seva cosmovisió era radicalment diferent. Però els castellans ho tenien clar: si després de llegir la proclama els indis protestaven, passaven a estar en rebel•lió.
Seguir leyendo en Más Información
Posaré un exemple de la manera de fer d’Hernán Cortés, per tal que avaluem si mereix tenir un carrer a casa nostra. El setembre de 1520 els conqueridors espanyols, acompanyats d’algunes tribus aliades, van arribar a la ciutat de Tepeaca. Els seus habitants, lògicament, es van negar a rendir-se i convertir-se en vassalls de Carles V, a qui no coneixien de res ni n’havien sentit parlar mai. En conseqüència, Cortés va assaltar la ciutat. Els castellans van matar uns 400 indis, que van ser els més afortunats. Va esclavitzar dones i criatures, a qui va marcar la galta amb ferro roent. Els soldats castellans van prendre una dona cadascun i molts indis supervivents van ser llençats vius als gossos de Cortés, que els van destrossar entre les rialles castellanes. Per si fos poc, el cabdill extremeny va permetre que els seus aliats indis devoressin alguns captius, una pràctica que ell mateix assegurava combatre. Fins i tot està documentat que un soldat castellà va menjar fetge d’un indi. Això sí: Cortés va prohibir la blasfèmia i les juguesques. Menys mal! Santo subito! Per si tot això fos poc, és més que probable que assassinés la seva muller Catalina, escanyant-la.
És important que una ciutat estigui en pau amb ella mateixa i sigui un lloc digne per a viure-hi. Viure en un carrer que porta el nom d’un genocida embruta l’esperit de totes els veïns que l’habiten. Per això seria bo que el nou consistori emprengués una revisió profunda i exhaustiva del nomenclàtor de la nostra ciutat. Hi ha casos tant o més greus que aquest. En propers articles en parlarem
1 comentario:
Benvolguts amics, encara que és polèmica la figura de'n Cortès no es pot catalogar de "genocida" aquesta paraula té connotacions molt concretas a la història de la humanitat i no pot correspondre a aquests fets. A més que el senyor Clotet hauria de llegir més sobre història i la definició de "genocidi". Les seves descripcions sobre els fets de la conquesta de Mèxic sembla que els ha vist als murals de Diego Rivera però dubto que conegui realment la història de Mèxic.
Sembla que Clotet està més preocupat per demostrar la "inocència" dels catalans en la emprenta americana i per això culpa de tot lo dolent als castellans. Hi ha veus historiogràfiques a Catalunya que diuen que Cortès era súbdit d'Aragó i els seus homes tots catalanoaragonessos. Que llegeix al Jordi Bilbeny si de cas...
Si pensa que la ciutat de Barcelona no hauria de tenir el nom d'un "assassí" llavors tampoc hauria de tenir el nom de Roger de Flor, dels Almogàvers, d'Entença, i de molts més "assassins" però que són de casa nostra.
Si veiem la història com bons i dolents llavors no és història, és propaganda.
Em sembla un article poc seriòs i que no mereix estar a aquesta interessant pàgina web.
Salutacions.
Publicar un comentario