Visita al Dr. Robert en Montjuïc

Ahora que Barcelona justo cambiará de alcalde, es bueno recordar la figura del mexicano Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona entre 1899 i 1901. De hecho fue mexicano porque sus padres se encontraban en Tampico en el momento del alumbramiento, en 1842. Su padre también era mexicano, y descendiente de catalanes provenientes de Sitges y para que conociera las raíces de sus antepasados lo envió a Barcelona a estudiar medicina, donde se convertiría en alcalde de nuestra ciudad.

Avui, aprofitant que hem visitat el cementiri de Montjuïc hem fet una visita a aquest alcalde de la ciutat de Barcelona, per comprovar l'estat del panteó. Us n'oferim una imatge. També us proposem la lectura d'un poema que li dedicà en la seva mort el 1902, Pere de Cot. (a más información)

(Lo gran Robert ha mortl avuy 1' historia 
escriurà en los seus fulls tota sa glòria, 
immensa, colossal; 
fer tants sacrificis 
y va vessar a doll 
puix I' home que va
 grans beneficis, 
mereix ser immortal. 
é a nostra pàtria catalana, 
y 
De nin dexà la terra mexicana, 
per vind
ren ella anar crexent; 
demostrant a tots quants lo conexían, 
De noble aspiració y talent claríssim, 
fo
que ab éll los sabis algun jorn tindrían, 
un geni prepotent. 
sapientíssim; 
u mestre carinyós y
 
o més sublim doctor
y son bondadós cor 
tingué per los malalts dolça paraula, 
essent per los dexebles de son aula, 

l. 
Y axis anà avençant la serà vida, 
y axis crexía '1 seu saber sens mida, 
de tots sempre estimat: 
més amunt ja no podia, 
lo mon ente
y sos escrits, models de galanura, 
sadollats d' ideals y ciència pura 
de tots son admirats. 
Arribar
 r per sabi '1 conexía, 
y orador eminent; 
fou i' ídol venerat de tot un pob'e, 
per la sabiduría, son cor noble 
y son preclar talent. 
iència, 
qiJan de sople 's trencà aquella e
Tal com visqué, morí; quants 1' admiravan; 
companys y bons amich, tots I' estimaran 
ab lo més graó amor; 
escoltant a 1' apóitol de la 
cxistència 
dexant de batre 'I cor. 
Reposa en pau. Robert. Oh gran patrici! 
que siga ton recori sempre propici, 
y 'I mon recordarà 
ton nom envolcallat d' immensa glòria, 

vivint eternament en la memòria 
del poble català. 

Pere de Cot y Soldevila. 

Maig de 1902.