Reproducimos aquí el artículo que el historiador mexicano hijo de catalanes José Maria Murià, exdirector del Colegio de Jalisco, publica hoy en el diario AVUI con el título "Mayas contemporaneos":
Quan el 1994 va tenir lloc l'alçament indígena de les terres altes de Chiapas, a més dels problemes socioeconòmics molt greus, també es va evidenciar la resistència d'una mil·lenària tradició, cimentada en l'harmonia de les persones amb el seu paisatge i no en la implantació occidental que, filtrada pel mestissatge, domina en el Mèxic modern.
Les cultures maies van arribar a tenir una enorme fortalesa de la qual són testimoni els més de 1.200 indrets arqueològics que s'han localitzat a les dues grans regions etnolingüístiques que s'han determinat, en les quals encara es parlen 26 idiomes germans, dits maiencs: les terres molt planes, escasses d'aigua i de vegetació de la península del Yucatán i les muntanyoses i d'aigua abundant de Chiapas, Tabasco i Guatemala. Això sense comptar escorrialles de cultura maia per Belize i fins a Nicaragua.
No cal dir que entre aquest conglomerat de més de mig milió de persones hi ha diversos graus d'occidentalització i de supervivència de formes ancestrals, però tots ells es reconeixen propers els uns als altres. Així, per exemple, a les autoritats locals segons les lleis nacionals s'hi oposen no sempre amb harmonia autoritats tradicionals més reconegudes; cada vegada hi ha més presència de la medicina al·lòpata per la via oficial, però gairebé sempre com a segona instància; tímides formes modernes de treball es van imposant a poc a poc a les antigues, i l'economia capitalista comença a imposar-se només per al que les comunitats maies requereixen de l'exterior. J.M.Murià
No hay comentarios:
Publicar un comentario