45 anys de la mort de Roc Boronat a Mèxic

Aquest 28 d'octubre fa 45 anys de la mort d'en Roc Boronat, (Barcelona, 5 de desembre de 1897 - Mèxic, 28 d'octubre de 1965), que s'esdevingué a la Ciutat de Mèxic el 1965 en el seu exili. Originari del Poblenou, va fer alguns estudis musicals i milità al CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera s'afilià a Estat Català i fugí a França, on dirigí, amb Josep Rovira i Canals, l'oficina d'Estat Català a Tolosa de Llenguadoc. Roc Boronat participà en els fets de Prats de Molló el 1926, raó per la que fou detingut, jutjat i finalment expulsat a Bèlgica el 1927. Però retornà a Barcelona el 1930, col·laborà a L'Opinió i fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931, al barri de Sants, partit pel qual fou escollit regidor a l'ajuntament de Barcelona, càrrec des des qual va promoure l'assistència social. Designat comissari del departament de beneficència municipal el 1932, fou el fundador i president de l'Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l'any 1934, el cupó del cecn que avui omple diàriament milers de llars d'esperança i unes quantes de calerons. Fou empresonat arran dels fets del sis d'octubre de 1934 i alliberat amb l'amnistia de 1936.

Durant la guerra civil espanyola va continuar la tasca d'assistència social, i en acabar s'exilià a Montpeller, després a Casablanca i des del 1942 a Mèxic, on treballà en el restaurant Ambassadeurs de Dalmau Costa. El 1955 fou designat president d'ERC a Mèxic i va tenir alguns enfrontaments amb la fracció de Josep Tarradellas. També participà en certàmens dels Jocs Florals a l'exili.

Entre les seves obres destaquen La vera llum (1959), Nit d'Otel·lo (1958), L'obstacle (premi Àngel Guimerà de Mèxic 1956), L'Àvia (1957), Els xiprers (1959) i S.A.D.A.T (1962)