Ruta mexicana pel centre de Barcelona (1)

Os proponemos hoy una ruta por aquellos espacios que tienen algo de mexicano en Barcelona. Una ruta per edificis, jardins, carrers i places destinada a conèixer millor la història que agermana els dos països, això si, avui només pel centre de la ciutat, tot espais d'altres temps, d'altres èpoques.

Comencem la ruta a tocar del mar. Ciutat Vella i el seu port, on arribaven vaixells de les Antilles i de Mèxic, des de finals del segle XVIII, es convertí en e l'espai de pas dels primers mariners mexicans, ja que el comerç era bàsicament la forma en que es relacionaven els dos països. El consolat a Barcelona a principi del segle XIX doncs, s'instal·là prop d'aquest port. El cònsul Sebastian Blanco vivia entre 1842 i 1847 als Pòrtics d'en Xifré, número 7, 2n pis. (A la primera foto). Aquest consolat s'establí els anys posteriors en diversos domicilis, que la majoria de vegades es corresponia a la pròpia casa del cònsul. Així sabem que entre 1850 i 1860 el Cònsul de Mèxic, D. Miguel Mayora, vivia al carrer de la Palma de Sant Just, 5. El seu successor, Manuel de Llano, es va traslladar prop d'aquí, al carrer Portaferrissa, 20, i aquí vivia el 1863.

Rambles avall trobem la Plaça Reial, agermanada des de l'any 1988 amb la Plaça Garibaldi, de la Ciutat de Mèxic. Les dues places no s'hi assemblen gaire. Personalment, em quedo amb la de Barcelona, perquè les autoritats del DF no han sabut equiparar el mite i la realitat en la plaça mexicana, amb que tot visitant avui es trobarà amb una possible decepció.

Prop d'aquí hi trobem l'església de Nostra Senyora del Pi, a la plaça del Pi, el primer lloc de Barcelona on trobem la imatge de la Verge de Guadalupe, fins que es traslladà a l'Església de la Concepció, a finals dels anys 80 del segle XIX, al carrer Aragó. La primera comunitat mexicana, ben escassa, s'hi dirigia el 12 de desembre.
Precisament a Barcelona es va imprimir la segona edició d'una de les primeres obres que parlaven del mite de Guadalupe "Estrella del norte de Méjico", el 1741 (la 1a edició va ser la de Mèxic del 1688). Avui, una de les principals imatges de Guadalupe a Barcelona es troba a la Parròquia de Sant Agustí, al carrer Hospital on ens hi encaminem.

Les muralles de Barcelona desaparegueren i els camps donaren lloc a un nou barri, l'Eixample, més còmode per a les classes benestants i també per als cònsuls. Per això sabem que Ignacio Altamirano, en prendre possessió del consolat l'any 1889 s'instal·là al carrer de Cortes, 288. Això és Gran Via de les Corts Catalanes, tot i que tenia la numeració antiga. Suposem que el consolat seria entre Balmes i Rambla de Catalunya.

I si seguim aquesta avinguda ens topem amb la Plaça Tetuán, on al bell mig ens trobem el monument del Dr. Robert, alcalde de Barcelona, nascut a Tampico el 1842 però que aviat es traslladà a Barcelona. Si, en canvi, enfilem la mateixa Gran Via cap a la direcció oposada, primer trobem la Plaça Universitat, on a principis de segle XX es trobava el mateix monument. I allà al final trobem a tocar de la Plaça d'Espanya el carrer Mèxic, que conserva el nom des d'abans de 1900.

 Però això ja és massa lluny del nostre recorregut d'avui, i ho haurem de deixar per un altre dia.