En unos días se presenta en el Festival Grec el musical Nevares, basado en el cuento mexicano de Pere Calders sobre el personaje de Lalo Nevares. Recuerden que sorteamos dos entradas dobles para este espectáculo. Para ir adentrándonos en este mundo, hemos entrevistado a Ignasi Roda, su creador.
- Quan es decideix a escriure Nevares?
El 1983 descobreixo el conte de Pere Calders, i de bon principi ja em plantejo la idea de fer un musical. El 1984 inicio el treball. El 1987 utilitzo els primers temes a l’Escola d’Estiu de Tallers de Teatre de Cervera, que es dedica monogràficament al teatre musical.
- Per què ho va idear en format de musical?
Suposo que perquè aquest gènere és un dels que més he conreat. Suposo que perquè tota la meva vida he mirat les coses amb ulls de músic.
- Què l’inspira a vostè del personatge de Lalo Nevares?
La possibilitat que la utopia esdevingui real. Bé, aquesta és la meva visió del personatge, un tant allunyada de la visió pessimista (o realista?) de Pere Calders.
- Part del realisme màgic de Calders està en la forma de descriure l'ambient. Com ho resol vostè escènicament?
El teatre té un component màgic que es manifesta sobre tot en la descoberta de l’escenografia. Hi ha tres espais escènics, en el musical. El primer és a les portes del cementiri. Hi ha un mont a cada banda del mur del cementiri, el de la realitat i el del somni de Lalo Nevares. El segon espai és el barri de barraques situat damunt d’un terreny fangós. El realisme màgic de Calders té el seu millor exponent en el ball del fang que interpreten els nens del barri al costat de Don Pío, un quincallaire que ve a ser com un arlequí que es belluga entre els dos móns, el de la ciutat i el de la perifèria. El tercer espai és el cementiri de rics, una veritable ciutat dels morts que l’espectador ha de veure com es transforma en una ciutat de vius.
- Ha incorporat sonoritats mexicanes a la música?
No. No conec les sonoritats mexicanes i no voldria caure en tòpics. Tampoc incorporo cap sonoritat concreta. Això sí, em deixo endur per les influències del teatre musical de tots els temps. Sé que la gent les trobarà i em plau que les trobi. Hi ha un tema que sí que té una influència concreta d’una època folk que vaig viure intensament.
-Va costar que les institucions públiques i privades creiessin en el projecte?
Que les institucions públiques creguin en el projecte està per veure. Sembla que les polítiques actuals aposten pel segur i no pel risc. Només una aposta de mecenatge ha fet possible presentar aquest Nevares en Concert.
- Què significa per vostè estrenar-la al Grec?
Una magnífica plataforma de presentació de la meva obra, encara que sigui en versió concert. Els costos de producció són més baixos perquè en aquest Nevares en Concert no es contempla tot el tema escenogràfic, que és de totes les partides d’un muntatge teatral la que acostuma a ser més cara.
- Després d'aquesta estrena, en veurem alguna representació més, i escenificada?
Tenim previst seguir “explotant” (quina parauleta) la versió en concert, sigui amb orquestra i gran format, sigui en un format més petit amb acompanyament de piano. Però el nostre gran objectiu és muntar l’obra tal i com està concebuda.
- Té pensat dur-la a Mèxic?
Des del 2008 que he fet gestions amb Mèxic perquè participin en la producció. La proposta que els he fet és d’estrenar simultàniament l’espectacle a Mèxic i Catalunya. Seria definitiu. Però, com he dit abans, les polítiques culturals volen apostar pel segur, no volen el risc. De tota manera seguim mantenint el contacte i no perdem l’esperança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario