El 23 de desembre de 1913 arribaren a la ciutat de Puebla els escolapis catalan Joan Figueras Españó (Sabadell 1873 - Puebla 1916) i Joan Vives Barrera (Solsona 1869 - 1938). Eren els primers que oficialment trepitjaven Mèxic amb la voluntat de fundar-hi un col·legi.
Joan Figueres i Españó
Hi arribaren altres religiosos i obriren l’escola de «El Portalillo».
La revolució i la pesta obligaren a abandonar temporalment el col·legi i la ciutat. El més dolorós per a l’Escola Pia va ser la mort el 24 d’abril de 1916 del pare Joan Figueras, després de dedicar-se a l’atenció i cura dels empestats. La seva memòria ha quedat com un símbol de generositat i entrega.
Se succeïren diversos intents de refer la comunitat i l’escola, però tingueren poca durada.
Finalment el 5 de febrer de 1951 sota la direcció del pare Vicenç Ortí s’obriren novament les aules a la que hi acudiren uns 250 alumnes. L’escola s’ubicà en un lloc diferent de l’anterior, al carrer «5 de mayo» i va prendre el nom de Instituto Carlos Pereyra.
La llavor ha donar fruit, l’arbre ha crescut, s’ha fet frondós. Molts religiosos catalans hi ha esmerçat anys de la seva joventut o hi han dedicat la vida. S’hi crearen les cases de formació, indispensables per tenir autonomia. El 1957 es constituí en una delegació provincial de Catalunya, el 3 de desembre de 1966 el pare general l’erigia en viceprovíncia depenent de Catalunya i, finalment, el 23 de maig de 1990 va transformar-se en una nova província autònoma de l’orde.
Avui cent anys després de l’arribada del pare Joan Figueras, l’Escola Pia està ben arrelada a Mèxic.
El 23 de novembre de 2013 s’han celebrat solemnement els actes de commemoració del primer centenari de la presència escolàpia a Mèxic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario