Els que proveïm d'imatges la premsa ens acostumem aviat a la modèstia: la majoria de la gent no veu la majoria de les nostres imatges. Però, en realitat, aquesta modèstia és falsa, perquè sabem que, en alguna ocasió, un de nosaltres, en aquest cas és ella, es fa tan ubiqua i indispensable que ens podem trobar amb la forma més sincera i rendida de l'elogi: que algú es meravelli que una imatge tan familiar tingui autor.
Poques persones més modestes que Consuelo Bautista: està acostumada a l'anonimat, excepte entre els seus col·legues, que l'admiren. No obstant, qualsevol que vagi a veure la seva exposició Muertitos, a la Galeria H2O, i encara més, Raval, a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, reconeixerà la mirada, la llum, i la proximitat de les seves fotos publicades a El Periódico, així com també a La Vanguardia o El País.
Muertitos és el fruit de set anys de fotografiar la Festa dels Morts, a diversos estats de Mèxic. Naturalment, hi ha la música, els balls, la beguda, els esquelets en qualsevol forma...
Però, el que és meravellós a les fotos de Consuelo Bautista, a més de la seva complicitat amb la llum, i la seva gamma de grisos, és la naturalitat amb què accepta la vida, la mirada tan humana sobre el que és humà, que li permet esquivar el principal escull per a aquest tipus de reportatge, que és el folklorisme, la condescendència.
Consuelo Bautista no només fotografia amb els ulls, sinó també amb els tous dels dits: la gent, per a ella, no està a l'altre costat de la càmera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario