"El dol del quetzal" una novela ambientada en Chiapas, por Pius Alibek

El autor catalán de origen irakí Pius Alibek  (Ankawa, Irak, 1955) ha presentado su primera novela, 'El dol del quetzal' (Columna). En este debut novelístico el autor narra el encuentro en el estado de Chiapas, entre Sargon, un irakí que huyó de la guerra y hecha de menos su casa, y Citlali, una joven mexicana que hace un viaje en busca de respuestas vitales. 

"Aquesta novel·la és una invitació a reflexionar, m'agrada escriure entretenint el pensament i no la curiositat" ha explicat Alibek. L'escriptor ha avançat que té en ment escriure sobre el fet català: "Seria la meva retribució a una terra que m'ha acollit i un desfogament de tot el que he viscut i retingut". Pius Alibek escriu sempre des de la taula deu del seu restaurant Mesopotàmia, en ple cor del barri barceloní de Gràcia. Allà hi va gestar la seva autobiografia, 'Arrels nòmades', i allà hi ha escrit 'El dol del quetzal' (Columna), el seu debut novel·lístic. Un cop més, l'autor torna a les arrels, a la pertinença religiosa, a la identitat no triada, a l'existència de fronteres.

Combinant la narració amb alguns moments de profunda intensitat reflexiva i poètica, el lingüista i escriptor iraquià assentat a Barcelona narra la trobada a l'estat mexicà de Chiapas entre Sargon, un iraquià fugit de la guerra i establert a Madrid, i Citlali, una jove mexicana que fa un viatge en busca de respostes vitals.

El que diferencia els dos personatges, segons l'autor, és la llargada del temps de la submissió de les seves cultures i l'opressió permanent que han viscut, "és totalment diferent com la viuen els nadius d'Amèrica i els mesopotàmics", ha advertit Alibek. "La diferència no és en la seva edat, sinó en l'experiència heretada". "En la novel·la hi ha una atenció al monoteisme i en com és de cruel i elitista", ha afegit.

Preguntat sobre la història que uneix Sargon i Citlali, Alibek es pregunta: "L'amor és com la felicitat, què vol dir?". "Per mi és la història d'una relació que traspassa les formalitats i arriba a un certa intimitat. Hi ha la reflexió de Sargon sobre la passió retinguda, el desig... El desig és intel·lectual, emocional, natural? M'agrada jugar amb aquestes reflexions, però d'una manera subtil", ha dit l'autor.