Les compartimos hoy esta entrevista que el diario Regió 7 realiza al activista mexicano del altermundismo, Pablo Bohórquez.
Dinamitzador de la Casa de la Pau i la Solidaritat Flors Sirera. Sociòleg i educador social i ciutadà, el mexicà Pancho Bohórquez fa tres anys que viu a Manresa. És activista de l'altermundisme, moviment que abraça la idea que un altre món és possible. Des de la Casa Flors Sirera s'empeny aquests dies de Nadal la campanya de consum responsable
Què el va motivar a deixar Mèxic per venir a Manresa?
D'alguna manera volia fer un canvi d'espai i volia canviar de perspectiva. Va coincidir que la meva parella és catalana. La vaig conèixer allà en una organització civil on treballava. Volia tornar a casa i vaig dir: doncs provem a veure què s'aprèn i què es pot fer.
I ha trobat el que buscava?
Per a mi ha estat molt enriquidor perquè sento que la perspectiva amb la qual es treballa des d'aquí a Catalunya és molt més internacional. A Mèxic la majoria de coses es fan des d'una perspectiva molt local i nacional. Això m'ha permès acabar d'entendre algunes problemàtiques que ens afecten a tots com a ciutadans del món. Per exemple que la pobresa de Mèxic no està aïllada de la de Rwanda, Perú o Europa. La pobresa, l'exclusió o l'explotació té la mateixa lògica a tot el món. Veus de forma repetida que les potències econòmiques, siguin governs o multinacionals, alguns amb suposada bona intenció, volen controlar i decidir per la resta del món què s'ha de fer amb els recursos i el treball.
L'origen de la pobresa és igual a tot el món, doncs?
La part poderosa de la població mundial creu que sap millor que ningú com s'ha d'organitzar el món i aquesta supèrbia és la que fa que per, exemple, desallotgin una zona per fer mineria intensiva a cel obert, financin guerres per canviar règims o regulin el preu de l'aigua i els aliments. Aquesta és la lògica de la pobresa.
sigui, que des del seu punt de vista no anem pel bon camí...
El progrés que ens han proposat fins ara és inviable. Per exemple, aquí s'ha generat atur per la bombolla immobiliària perquè hi va haver qui va dir que el que necessitava Espanya era totxo. Tot el projecte laboral, econòmic i nacional es va concentrar en un sector insostenible. La societat també ha estat incapaç de ser crítica amb aquest model mentre en va treure beneficis, i no va generar alternatives.
Seguir leyendo en Más Información
Quines són aquestes alternatives que planteja?
Pensem, i dic pensem quan parlo del moviment altermundista, que es pot fer una economia i una societat basada en la satisfacció de les necessitats i els drets de les persones, on es pugui oferir feina útil i beneficiosa. Estem parlant de sectors de serveis ambientals, educatius, socials, de salut. Tot el que té a veure amb generar una millor qualitat de vida, no un major consum. També s'ha de defensar la democràcia participativa.
M'està parlant d'àmbits com l'educació o la sanitat, que, precisament, estan immersos en importants retallades.
Jo em sento ciutadà manresà però no estic reconegut com a tal en drets. Per exemple, no puc votar. Però igualment, com que visc aquí i he agafat estima a Manresa i a Catalunya, em preocupa molt que sectors que justament han de generar un futur digne i sostenible pateixin retallades.
Com va anar a parar a la Casa Flors Sirera ?
Una de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar va ser conèixer el moviment altermundista i de solidaritat internacional. Vaig saber que hi havia un Consell Municipal per la Solidaritat i una casa per la pau i la solidaritat. Vaig començar a col·laborar amb la campanya de consum de Nadal com a voluntari. El febrer ho va deixar l'antiga dinamitzadora i es va obrir el concurs per cobrir la plaça i vaig passar el procés de selecció. He tingut fortuna perquè potser és el treball més agradable, més maco i més coherent que podia trobar a Manresa.
Creu que la Casa Flors Sirera és un espai prou conegut?
Hem de generar més activitat, més moviment, més opcions des de l'àmbit de la ciutadania, de la cultura i de l'oci, però entès com un oci per al desenvolupament humà. Crec que una de les maneres de fer més lliure el temps lliure és aprendre sobre el nostre món, la nostra societat. Actuant amb llibertat podrem construir el món que volem, més equitatiu, just i sostenible i, per tant, millor per a tothom.
Aquests dies es porta a terme la campanya de consum responsable per Nadal. Hi ha gent que no podrà ni consumir.
Creiem que la reducció del consum i el canvi de model de consum comportarà un món millor. Cada vegada que no compro a una empresa que explota treballadors o sobreexplota recursos naturals i compro a una de més ecològica i més respectuosa amb els drets laborals, estic fent un canvi. També és cert que hi ha gent a Manresa i a Catalunya que tindria dret a consumir més. Si alimentem el mateix sistema cada cop hi haurà menys feina i més exclusió i pobresa. Amb l'actual model tots hi perdem.
Com se sent a Manresa?
La veritat és que m'he sentit afortunat perquè he tingut una feina creativa, agradable i amb possibilitats de fer moltes bones relacions. A través del Flors Sirera he conegut gent molt valuosa. En aquest sentit bé, agraït a la ciutat i la seva gent.
Què troba a faltar de Mèxic?
En general a Catalunya la concepció del que és privat i el que puc compartir és diferent que no pas a Mèxic. A Mèxic hi ha una convivència més constant, més fluida. I aquí costa una mica. Però a poc a poc ha anat bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario