Mortes de Juárez, Mèxic demana perdó

Artículo de Toni Cano, corresponsal de El Periódico

L’Estat mexicà reconeix per fi la seva responsabilitat i demana perdó per l’assassinat de dones a Ciudad Juárez. Però ho fa a contracor, amb la boca petita, a través d’un funcionari de segona, davant d’un monument incomplet que els activistes titllen de morbós i enmig dels crits i esbroncades dels familiars de centenars de mortes i desaparegudes. “¡Vives se les van emportar, vives les volem!”, “¡Justícia, justícia!” i “Ni una més!” són les impossibles exigències que ressonen de nou davant les creus roses quan el Govern es decideix a complir la sentència dictada fa gairebé dos anys per la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH).

La cerimònia resulta de tot menys solemne. Un subsecretari de Governació, Felipe Zamora, és l’empès a donar la cara, que els cris li van agrint a mesura que llegeix: “Aquest acte és el mitjà pel qual el Govern mexicà ret homenatge i dignifica la vida i memòria de Claudia Ivette, Laura Berenice, Esmeralda i de totes les víctimes de feminicidi, reconeixent els seus errors com a Estat i ratificant el compromís que continuarà avançant cap a la rectificació d’aquests errors”.

Ni tan sols hi són presents les mares de Claudia, Laura i Esmeralda, que van ser les que van persistir fins a portar el cas davant la CIDH després que els cossos de les noies, dues d’elles menors, apareguessin fa deu anys amb cinc més en un turó d’aquest lloc de Ciudad Juárez anomenat Campo Algodonero. Violades, torturades i estrangulades, diverses no van poder ser identificades. No hi assisteix cap familiar de les tres en senyal de protesta per l’incompliment de la major part de la sentència del tribunal interamericà, sobretot la investigació a fons dels assassinats, la condemna dels culpables i la sanció de funcionaris ineptes i corruptes.

“L’Estat reconeix la seva responsabilitat”, diu el subsecretari Zamora amb un cert aire d’estadista. Plouen els xiulets i els crits. Tampoc hi assisteix cap altra autoritat, ni federal ni estatal (Chihuahua) ni municipal, només els seus representants. “Reconeixem la responsabilitat per tots aquests actes i omissions que mai haurien hagut de tenir lloc –llegeix el funcionari–, perquè van ser actes de violència, discriminació i irresponsabilitat de l’Estat mexicà en el seu conjunt, la conseqüència dels quals va ser la pèrdua de vides humanes i la devastació de famílies senceres. Per això, demanem perdó”.

Seguir leyendo en Más Información

Tot i que encara falta acabar l’escultura Rosa del Desierto, es desvela el Monument en Memòria de les Dones Víctimes d’Homicidi per raons de gènere a Ciudad Juárez. Entre els reclams s’alça la veu de José Luis Castillo, pare d’Esmeralda, desapareguda als 14 anys fa dos anys i mig. “No volem mausoleus, no volem que trobin les nostres filles mortes; volem que investiguin, que trobin les nostres filles amb vida”, diu l’home.

Com altres familiars de desaparegudes que porten les seves fotos a les mans, Castillo critica la despesa de 16 milions de pesos, gairebé un milió d’euros, en un memorial al qual falta també afegir el nom de centenars de víctimes, mentre la fiscalia estatal no compta amb els recursos necessaris per investigar les desaparicions i assassinats de dones en aquesta ciutat fronterera. “Després de 10 anys vénen a inaugurar un mausoleu que serveix com a morbo turístic per a l’altra gent del món”, remata el pare d’Esmeralda.

Una activista i veïna de Campo Algodonero diu: “És veritat. Mentre segueixen matant dones i ningú fa res, perquè ara diuen que tot és part del crim organitzat i la narcoguerra, aquí ja es veu com arriben gent de fora, fan així amb els dits la V i es fan fotos davant de les creus, com per dir: jo sí que hi he estat. ¡Fa vergonya!”