Homenaje a los que se adelantaron

Artículo de Catalina Gayà en El Periódico sobre las ofrendas del Dia de Muertos
Leer el artículo en español en el siguiente enlace

Aquesta nit a totes les cases mexicanes, tant si estan al seu país com a l'estranger, els camins fets amb flors de cempasúchil guiaran les ànimes dels adults que es van avançar -així es diu a Mèxic quan algú es mor- fins al que eren les seves cases a la terra per celebrar el Dia dels Morts. Avui a la matinada, ho han fet els nens difunts. A casa seva o als cementiris, els vius recordaran el que va fer tal muertito i es brindarà amb tequila i es menjarà el pa tradicional per a aquest dia.

Divendres, Rosi Morales, coordinadora de la Ruta de los Altares a Barcelona, va invitar aquesta cronista a assistir al muntatge d'un dels 28 altars que es poden visitar aquests dies a la ciutat. L'altar que Casa Amèrica Catalunya dedica a tres dones: Ana María, Teresa i Beba Pecanins, la família que ha exercit de pont cultural entre Mèxic i Catalunya durant quatre dècades. Presenciar un ritual com aquest és convidar l'espectador a obrir una porta a una manera de viure la mort que no té res a veure amb aquesta part del món; sobretot al segle XXI, quan la mort s'amaga, s'higienitza. A Mèxic, des de l'època precolombina fins ara, la mort es comparteix, es mostra i, en aquest acte d'obertura, afloren memòries alienes i objectes que, com reliquiaris, guarden penes i rialles barrejades.

Els altars mexicans s'assemblen una mica a les fotos en blanc i negre que els avis pengen en una paret mausoleu de casa seva. A aquest costat del Mediterrani, cada vegada que algú mira aquestes fotos porta al present la presència de l'avi que no va conèixer, de la besàvia de qui només sap el nom. Divendres, Montse Pecanins, germana de Teresa i Ana María i mare de Beba penjava el paper picat, obria caixes d'on sortien calacas, espelmes amb forma de catrinas, boniques flors d'Oaxaca i les col·locava sobre l'altar. La dona té 82 anys i la mirada de qui ha trepitjat molts mons i ja no calla el que pensa. Amenaçava de vendre casa seva del barri Gòtic perquè «alguns catalans que es van vendre als diners» li van robar «el romanticisme». Els turistes en manada, el fet que al barri no es parli ni una paraula de català i el tancament d'antiquaris i llibreries és el resum d'aquesta pèrdua. «Al barri s'ha perdut la identitat. Per Tots Sants, ¿què veurem al carrer? ¡El que es fa als Estats Units!», es queixava mentre dirigia sense descans la gent que posava objectes a l'altar. L'altar a les Pecanins s'inaugura demà.

Aquest només és un dels altars de morts que hi ha a Barcelona. Des de dijous passat fins al 20 de novembre, es pot recórrer una ruta que passa per 28 llocs, des d'escoles fins a restaurants, centres creatius i aquest any també el consolat mexicà. Els altars estan dedicats a músics -Eugenio Tous- té altar al Born-, actors com Mauricio Garcés, la sempre present Frida Kahlo o el menjar de carrer o El Santo. Avui una comitiva recorrerà Gràcia en una processó funerària que homenatjarà les 50.000 persones que han mort a Mèxic des que el president Felipe Calderón va començar la seva guerra contra el narco. Després de la processó, es muntarà un altar al centre creatiu Diógenes en honor a aquests morts. Familiars i amics de les víctimes d'aquella espiral de violència sense sentit compartiran el record dels seus morts; els portaran al present i menjaran i brindaran per ells.

saint