La periodista y escritora Anna Murià centrará la tertulia "El periodisme militant”, entre la escritora y periodista Isabel Clara Simó y la historiadora Isabel Segura, moderadas por Xavier Martí. Será el próximo jueves 24, a las 19h, en la sede del Col·legi (Rambla de Catalunya, 10, pral), dentro del ciclo “Periodistes combatents, periodisme dòcil”. Anna Murià estuvo treinta años exiliada en México, después de un breve paso por Francia, junto a su compañero el poeta Agustí Bartra, y desde ahí trabajó en defensa de las letras catalanas.
Anna Murià i Romaní (Barcelona 1904 - Terrassa 2002) va militar a Acció Catalana i Esquerra Republicana de Catalunya, el 1932 va organitzar i forma part del Front Únic Femení Esquerrista i el 1936 formà part del comitè central d'Estat Català. Durant la guerra civil espanyola fou funcionària de la Generalitat de Catalunya, que la nomenà secretària de la Institució de les Lletres Catalanes; col·laborà a publicacions com “La Dona Catalana”, “La Rambla”, “La Nau”, “Meridià” i “Diari de Catalunya”.
En acabar la guerra s'exilià amb la seva família a França, on conegué el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra. El 1941 s'establí amb Bartra a Mèxic, on col·laborà en les revistes “Catalunya”, “Germanor”, “Lletres”, “La Nostra Revista” i “Pont Blau”. El 1970 tornà a Catalunya, on publicà l'obra d'Agustí Bartra i va continuar la seva obra amb contes i narracions per a infants i joves, a més de col·laboracions en “Cavall Fort” i “Tretzevents”. Publicà també les narracions “El país de les fonts” (1980) i “El llibre d'Eli” (1982), i les novel·les “Res no és veritat”, “Alícia” (1984) i “Aquest serà el principi” (1986). El 1985 fou publicada la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (“Cartes a l'Anna Murià”, 1985). Creu de Sant Jordi al 1990, pòstumament foren publicats “Quatre contes d'exili” (2002) i el recull de proses “Reflexions de la vellesa” (2003).
Amb aquest cicle, que compta amb el patrocini de l’empresa Audax Energia, el Col·legi de Periodistes de Catalunya alhora que homenatja una gran generació, debat sobre els models de canvi que afecten la professió. I és que, com es diu en la presentació del cicle, “el que es pot afirmar sense cap mena de dubte és que en els anys trenta el periodisme català va entrar en la modernitat professional”.
En aquestes tertúlies hi participen una persona especialista en cadascun d’aquests periodistes amb un o una periodista actual que desenvoluparà alguna de les característiques del personatge, des de la perspectiva actual.
Anna Murià i Romaní (Barcelona 1904 - Terrassa 2002) va militar a Acció Catalana i Esquerra Republicana de Catalunya, el 1932 va organitzar i forma part del Front Únic Femení Esquerrista i el 1936 formà part del comitè central d'Estat Català. Durant la guerra civil espanyola fou funcionària de la Generalitat de Catalunya, que la nomenà secretària de la Institució de les Lletres Catalanes; col·laborà a publicacions com “La Dona Catalana”, “La Rambla”, “La Nau”, “Meridià” i “Diari de Catalunya”.
En acabar la guerra s'exilià amb la seva família a França, on conegué el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra. El 1941 s'establí amb Bartra a Mèxic, on col·laborà en les revistes “Catalunya”, “Germanor”, “Lletres”, “La Nostra Revista” i “Pont Blau”. El 1970 tornà a Catalunya, on publicà l'obra d'Agustí Bartra i va continuar la seva obra amb contes i narracions per a infants i joves, a més de col·laboracions en “Cavall Fort” i “Tretzevents”. Publicà també les narracions “El país de les fonts” (1980) i “El llibre d'Eli” (1982), i les novel·les “Res no és veritat”, “Alícia” (1984) i “Aquest serà el principi” (1986). El 1985 fou publicada la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (“Cartes a l'Anna Murià”, 1985). Creu de Sant Jordi al 1990, pòstumament foren publicats “Quatre contes d'exili” (2002) i el recull de proses “Reflexions de la vellesa” (2003).
Amb aquest cicle, que compta amb el patrocini de l’empresa Audax Energia, el Col·legi de Periodistes de Catalunya alhora que homenatja una gran generació, debat sobre els models de canvi que afecten la professió. I és que, com es diu en la presentació del cicle, “el que es pot afirmar sense cap mena de dubte és que en els anys trenta el periodisme català va entrar en la modernitat professional”.
En aquestes tertúlies hi participen una persona especialista en cadascun d’aquests periodistes amb un o una periodista actual que desenvoluparà alguna de les característiques del personatge, des de la perspectiva actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario