domingo, 30 de octubre de 2011

Josep Maria Espinàs parla de Mèxic i el narco

Artículo en El Periódico de Catalunya

Des de fa anys, la majoria de notícies que ens arriben de Mèxic parlen del tema de la corrupció. Amb una continuïtat que ens esgarrifaria si no fos que ja ho donem per sabut: a Mèxic hi ha molta corrupció, és una activitat com una altra, forma part de la vida del país. És una realitat pública i descarada.
Un conegut meu la va viure de prop ja fa anys, però només va comprovar la petita corrupció, la quotidiana, d'escàs volum. La corrupció implantada ja com a costum, tan típica com el barret mexicà i les ranxeres.
Jo he entrevist el mateix (dic entrevist perquè la visió va ser superficial) a l'illa de Sicília. Allà on la màfia i el patriotisme es van aliar per lluitar durant la guerra mundial, confiant que, si la guanyaven els aliats, l'illa seria premiada amb el reconeixement de la seva independència. Les promeses no devien ser prou clares o els triomfadors en van prescindir sense cap problema. Hi havia guerrillers mafiosos antinazis, però arribada la pau la condició de guerrillers va ser deixada de banda pels aliats i només els va quedar la identitat de mafiosos.
Això sí, il·lustres. He visitat la tomba de Giuliani, un panteó amb una gran sala, butaques per fer-hi tertúlia, uns llibres de gran format plens de dedicatòries adolorides i elogioses.
En canvi, no he estat mai a Mèxic, on ja he dit que hi tenia coneguts, i no sé si va ser en aquell país on es va inventar la paraula narcotràfic.
És evident que traficar amb droga és, avui en dia, un gran negoci per als capos i també per als explotadors dels més diversos països. Periòdicament llegim en diaris d'aquí que s'ha detingut algú que distribuïa droga. El problema existeix, si no m'equivoco hi ha una brigada antidroga, però sembla molt difícil acabar amb el tràfic. Diguem que, comparat amb Itàlia i amb Mèxic, la nostra situació és -¿encara?- de segona divisió. El president de Mèxic ha fet una cosa que ens sembla impossible: ha proposat una treva als narcotraficants.
¡Una treva, com si es tractés de dos exèrcits! ¡Un pacte amb els càrtels de la droga! No pas entre grups polítics, sinó negociar amb els qui organitzen les tan rendibles operacions amb la droga. Els qui fan possible la destrucció de vides amb pastilles i pistoles. L'any passat el narcotràfic va provocar unes 50.000 víctimes. A Mèxic es vol pactar amb els responsables de tants morts.
És el fracàs de l'autoritat.

No hay comentarios: