Un mexicano en Barcelona. Una barcelonesa en México

Reportage de Catalina Gayá en el Periódico


Sandor Campos

Va néixer a Mèxic. Treballa com a dissenyador gràfic. Va arribar el 2004

Tant de bo haguessis pogut ser aquí per veure el Barça-Madrid. Vaig veure el partit en un bar. Et sorprèn, ¿oi? Aquesta és una de les grans diferències entre Barcelona i la ciutat de Mèxic. A Barcelona, la vida social es fa als bars. A Mèxic, a les cases. Quan vaig arribar, vaig trigar mesos, fins i tot anys, a conèixer les cases de la gent amb qui convivia diàriament. El meu costum era que a Mèxic a la gent la coneixia a casa seva. L'invitalismo («T'invito a casa d'un amic») i la gorronería («M'han parlat d'una festa, no sé de qui és, ¡però anem-hi!») són tan comuns al meu país i tan escassos aquí.

És cert que t'emportes algun disgust, però es genera una manera d'interrelacionar-se amb la gent molt fresca i pràcticament sense barreres. A Mèxic, les amistats sorgeixen com a xampinyons fins a tal grau que vas pel carrer dient-li a tothom: «Amic meu». Després la realitat s'imposa i t'adones que d'amics n'hi ha ben pocs, però amb l'avantatge que has conegut un munt de gent i et pots permetre triar.A Barcelona la cosa no funciona d'aquesta manera. Els terminis són diferents i casa teva és aquell lloc íntim per als familiars i els amics que han provat la seva vàlua des de fa temps després de moltes hores als bars. Les relacions creixen lentament i maduren a poc a poc. Aquí conèixer gent no és gens fàcil, però el procés t'assegura menys sobresalts i desenganys. Amb els anys disfruto tant d'unes copes al bar com a casa d'algú. Als bars, per cert, hi vaig caminant.

Seguir leyendo en Más Información

DES DE FORA

Marta Rizo

Es va traslladar a Mèxic el 2001. És professora a la universitat

Moltes vegades els mexicans em pregunten com m¿he adaptat a aquesta megalòpolis venint de Barcelona. Veuen Barcelona com una ciutat espectacular, amb una arquitectura envejable i amb llibreries a cada cantonada. En part tenen raó, però jo, tot i que sóc una enamorada de Barcelona, també ho sóc de DF. 

La capital de Mèxic és enorme i per moure¿t depens del transport. Durant quatre anys em vaig moure en transport públic fins que, per feina, em vaig comprar un cotxe. 

Les distàncies, sens dubte, marquen una gran diferència respecte a com visc aquí i com vivia allà. Al meu barri, la Condesa (una barreja entre Gràcia i el Born) sí que camino i molt. Hi ha parcs, restaurants, botigues... i aquí ve l¿altra gran diferències: les diferències socials.

Malgrat que, com a Barcelona, aquí hi ha una gran oferta cultural i gastronòmica, només els que tenen diners la poden disfrutar. Ja sé que a Barcelona també hi ha diferències socials, però aquí són tan extremes que fan mal.

La tercera gran diferència té a veure amb el temps d¿oci i de treball. ¡Entre setmana treballo 15 hores al dia! De la vida universitària no sé què escriure: alguna lluita campal, camarilles. Com a tot arreu. Jo sóc afortunada: faig classes i faig investigació, visc en un barri que m¿agrada i, de moment, no he notat la inseguretat molt de prop. Espero quedar-me 10 anys més en aquesta ciutat i, això sí, cada estiu fer el turista per Barcelona.